En Jordi Dorca és un amic de Sant Joan que fa deu anys treballava al departament de disseny de l’empresa líder estatal en el sector dels cotxets infantils. Tenia ganes de treballar pel seu compte, i un bon dia va dimitir i es va fer emprenedor. Els primers quatre anys va estar oferint serveis de disseny a altres fabricants de cotxets. Seguidament va voler posar el seu esforç al servei d’una marca pròpia, i va crear NJOY. A banda d’enregistrar diverses patents, va produir i comercialitzar fins a tres cotxets diferents, tenint especial èxit en un model reversible. Va estar 4 anys venent els seus productes arreu del món, fins que un dia, una empresa molt potent va invertir en el seu negoci. Al cap de dos anys, va venir un grup molt potent i els ho va comprar tot.

Aquesta història és real, i seria un típic cas d’emprenedor d’èxit amb les oficines centrals situades a Silicon Valley o, com a mínim, a Barcelona. Però no és així. Durant els 10 anys del procés d’emprenedoria d’èxit del Jordi, la seva seu central i el seu veritable centre d’operacions mai, mai, mai es va moure de Sant Joan de les Abadesses. 

Avui dia, la pregunta de si es pot o no emprendre al Ripollès està més antiquada que la Monyos. Qui ho dubti és que no entén res d’emprenedoria, i tampoc entén que amb un món tant hiperconnectat gràcies a les noves tecnologies, i amb una bona i ràpida xarxa de carreteres cap a totes les direccions, es pot treballar perfectament des de la comarca. Exceptuant alguns negocis concrets, per a la majoria de projectes, emprendre o no emprendre aquí és una pura qüestió d’actitud.

Els que treballen per compte d’altri sí que depenen només de l’oferta de feina que hi ha en una determinada zona. Però els que creen la seva feina tenen l’avantatge que lideren alguns dels factors clau de la seva vida; i entre ells el lloc on volen viure. El talent, la innovació i l’actitud emprenedora en general no s’han de deixar portar pels convencionalismes del passat que requerien una presència física permanent en unes oficines fixes, normalment ubicades en una gran ciutat, i que només penalitzen l’agilitat, l’estructura de costos i la creativitat.  Això ja no funciona així. Ara la gent pot aportar valor des d’on vulgui.

I si a un emprenedor el fa feliç viure al Ripollès, no només pot, sinó que ha d’emprendre aquí, perquè tècnicament i logísticament és perfectament possible, i perquè serà molt més reeixit i eficient a la seva feina precisament per això: perquè serà més feliç.

En Jordi Dorca ja està treballant en els seus nous projectes emprenedors. I sabeu des d’on ho farà?