Estem en plena època de collita de bolets. No serà una temporada de les millors, amb sort arribarà a mitjana. Serà una temporada de caminar més del que és normal. El pròxim dia que aneu al bosc estaria bé que, entre bolet i bolet, us aturéssiu un moment, aixequéssiu la mirada, donéssiu una ullada tendra al bosc i rumiéssiu què estem fent.

Els bolets que collim equivalen a les fruites que fan els arbres fruiters. Estan dedicades a escampar les llavors. Els bolets no fan llavors, fan espores. I en fan en un nombre extraordinari, unes 200.000 cada minut. Dia i nit. N’han de fer tantes perquè les espores són un sistema de dispersió molt poc eficient. Dolent, vaja.

Després d’un any en què els fongs les han passat una mica magres, en els pocs dies en què les nits són fredes i encara no gela, en què plou just el que necessiten, aquests fongs tenen només uns dies per poder engendrar descendents. Per intentar fer totes les espores que puguin.

I aleshores arribem nosaltres, cistell en mà. Alguns homínids, per anomenar-los d’alguna manera, trinxen tots aquells bolets que no els interessen, tots els que troben. Incultes, coneixedors de només quatre espècies, destrossen la feina de tot un any d’un gran nombre de fongs, fent palesa la seva estultícia i egoisme. Com si els bolets només servissin per menjar, alguns encara diuen: “així els altres no s’equivocaran!”

Altres cullen tot allò que troben i ho transporten fins a la vora del cotxe per, finalment, triar-ho, supervisats per altres més coneixedors. I aboquen tot allò que no els serveix a peu de carretera. I allà queden, amuntegades, les opcions esguerrades de molts fongs.

Per tant, mentre passegeu pel bosc, observeu els bolets que no us interessin, vegeu la seva lluita per la supervivència, gaudiu de la seva bellesa i, sobretot, en benefici del bosc i dels bolets, no feu l’homínid!