Avui en dia en veiem moltes, de fires, però d’entre totes, hi ha les que es fan bé i les que no. Un exemple de fira que es fa bé pot ser la que s’ha viscut aquest cap de setmana a Ripoll, la Fira Europea del Formatge, perquè s’ha adreçat a un sector on s’ha mirat que tots els participants fossin artesans productors, no únicament venedors. Aquest fet garanteix una premissa molt important, ja que és una garantia tant del producte com de cara al consumidor, la persona que en les fires busca conèixer-ne la qualitat la procedència amb tots els ets i uts.

És important que en aquestes fires on es busca la diferència en benefici de la qualitat dels sabors i el procés artesà, la persona que estigui darrere el taulell o de la parada sigui qui elabora el producte. Ells responen davant el comprador del procés: expliquen i recomanen amb coneixement de causa.

Crec que Ripoll i la comarca del Ripollès ho han sabut fer molt bé. La fira es fa en una comarca que té uns productes de qualitat i reconeguts arreu del territori i més enllà. La cuina ripollesa i els productes del Ripollès configuren un conjunt gastronòmic interessant. El que passa és que moltes vegades, la gent de la comarca mateix no li acaba de donar la importància que té. Podríem parlar de xais, del poltre, de la vedella, de la vedella ecològica i, fins i tot, de la transformació dels productes del porc en què hi ha artesans exceŀlents i, evidentment, dels formatges. Poso d’exemple els formatges perquè és la fira en la qual jo hi he estat més implicat. Ara el que cal és la implicació de tots, començant des del pastor, per exemple, que no només ha de fer de pastor, sinó que s’ha de convertir en el transformador del seu propi producte per donar-li aquest valor afegit.