Com tot país democràtic, tenim tres poders ben definits: legislatiu, executiu i judicial. Divisió de poders que ha de garantir la llibertat del ciutadà, independents un dels altres per tal de ser objectius a l’hora de prendre decisions, tenint com a finalitat primordial l’interès públic.

Però, on comença un i acaba l’altre en la societat actual?

Aquests dies, i ja fa temps, les línies tan clarament definides a la Constitució es difuminen: qui mana sobre qui, qui fa què, qui decideix què i on s’aplica el com?

De veritat que farem servir la justícia per fer un judici polític? Que no hi ha les urnes i tot un procediment definit legalment per poder expressar les nostres idees? Els nostres anhels i els nostres suports polítics? Només se n’ha de fer cas quan coincideixi amb els nostres interessos?

Com és que podem manifestar a les urnes a l’hora de dir quins polítics volem que ens representin i no podem dir com volem que sigui el nostre país? Si aquest país fos el que interessa a qui ha iniciat tot aquest procés “judicial” aplicaríem els mateixos barems? Qualificaríem de la mateixa manera si el procés participatiu s’hagués decidit des d’un altre punt geogràfic?
Actualment, tot es veu difuminat. Però una cosa és certa, s’ha iniciat un procés judicial, basant-se en la querella formalitzada per la Fiscalia, contra el President de la Generalitat de Catalunya, la Vicepresidenta i la Consellera d’Educació!!!

Motiu: escoltar la ciutadania i deixar que s’expressi sobre el futur polític de Catalunya.

Qualificació: acusació de quatre delictes: desobediència, prevaricació, malversació de diners públics i usurpació de funcions.

Conseqüència: imposició de multes, inhabilitacions especials per exercir càrrecs públics i presó.

Lamentablement, és cert: si fóssim en un país democràtic, la querella s’hauria arxivat. És més, ni tan sols s’hauria admès.

Conclusió: la democràcia, per a segons qui, fa olor de resclosit i de menyspreu a qui creu en ella.