“Posem-nos a caminar. Encetem el Procés Constituent.... Visca la democràcia. Visca el poble sobirà. Visca la República Catalana” ha proclamat aquest passat dilluns, Carme Forcadell, per finalitzar el seu discurs com a presidenta del nou Parlament de Catalunya.

L’actual Parlament és ben diferent del que teníem fins ara. L’alt percentatge de gent nova reflexa millor que abans la nostra societat canviant. En aquest Parlament plural hi tenim uns quants immobilistes, alguns revolucionaris i, potser, força regeneracionistes. Els partits que han governat fins ara a l’Estat (PP I PSC) han quedat molt reduïts, CDC només te 30 diputats. C’s prometen renovació i transparència. Junts pel Sí, ERC, la CUP, Catalunya Sí que es Pot i molts dels independents, d’una manera o altra, proposen un Procés Constituent. I, al final d’aquest procés, també ens caldrà tornar a decidir quina relació volem tenir amb els pobles d’Espanya i d’Europa, compartint o no estructures d’estat. I això no ens hauria d’impedir arribar junts fins aquest punt. 

En aquests moments, els que volen continuar tenint privilegis inconfessables no saben amb seguretat quins partits podran utilitzar pels engreixar les seves arques. I, perquè el resultat final no sigui fruit del “es menester que tot canvií perquè tot continuí igual”, caldrà que el Procés Constituent sigui popular i unilateral, transparent, participatiu i fet des de baix a dalt.

Popular, perquè la ciutadania s’ha expressat i manifestat pels carrers i de múltiples formes en clau nacional (Diades de l’11-S, ANC...) i social (11-M, campanyes. marees...). I perquè els resultats beneficiïn al 99% del país i deixin de banda a l’1% que controla les estructures econòmiques que perjudiquen el bé comú.

Unilateral perquè no ha d’estar subjecte a res més que no sigui la pròpia ciutadania catalana, El poble sobirà.

Transparent perquè en les seves formes ha d’estar obert a la visió de tothom per protegir-lo de manipulacions.

Participatiu perquè cal implicar-s’hi més enllà d’haver votat el 27-S. Perquè no podem acceptar que ho preparin uns experts que ens diguin: ”Aquí ho teniu”, “Ara Voteu”, “Sí o no”, “Tot o res”. El Procés s’ha de fer per trams, decidir per trams i que la iniciativa la porti la societat mitjançant els moviments socials, sindicats, organitzacions empresarials plataformes, associacions... Tenim força experiències de noves formes d’organització i participació. És remarcable el treball de REINICIA (reiniciacatalunya.cat), aquesta iniciativa impulsada per ANC, Òmnium, el Parlament ciutadà, Súmate, Procés constituent i fins a 12 entitats i organitzacions diferents. 

Fet de baix a dalt perquè això serà garantia que es pugui decidir sobre tot. Sobre si volem una fiscalitat justa o ens seguim deixant enredar per economistes de discurs únic. Si volem que La Caixa continuí controlant el país o volem una banca ètica i al servei de la societat. Si ens atrevim a començar a repartir el treball en comptes d’acumular excuses i atur. Si cerquem mecanismes per controlar els càrrecs públics i impedir la corrupció. Si impedim que es pugui tornar a legislar amb ingerències morals per negar-nos el dret al propi cos. Si decidim quins son els drets de ciutadania i que ho puguin ser per tothom. Mitjans de comunicació. Estructures militars, OTAN. Estructures econòmiques. TTiP. Sobirania alimentària...  I tantes i tantes qüestions. Decidir els mecanismes per regir totes les qüestions. 

Per tot això, “...Visca el poble sobirà. Visca la República Catalana”. Per fer realitat les paraules de la presidenta Forcadell, fem un Procés Constituent perquè la República Catalana sigui la República del 99%.