Aquest dilluns ha quedat constituït el Parlament resultant de les eleccions del 27 de setembre. Unes eleccions amb caràcter plebiscitari que, inequívocament, han configurat un Parlament amb una majoria absoluta de representants de les forces que defensen que Catalunya esdevingui un estat independent. I ara aquest encàrrec, aquest mandat democràtic obtingut, compromís explícit de la formació que va obtenir la confiança majoritària de la ciutadania amb 62 escons, Junts pel Sí, s’ha de complir.

És per això que, l’endemà mateix de la constitució del Parlament, Junts pel Sí va presentar conjuntament amb la CUP, la formació que també advoca per la independència de Catalunya, una proposta de resolució que declara solemnement l’inici del procés de creació de l’estat català independent en forma de república.

S’ha començat a complir l’encàrrec rebut. Encàrrec que també complirà el Govern que es formi. Que ningú en tingui cap dubte. Per més difícil i complicat que sigui el camí.

Com també complirà el Govern amb les obligacions del dia a dia, que passen, per sobre de tot, pel servei i atenció a totes i cadascuna de les persones que viuen al nostre país. Perquè les aspiracions nacionals de Catalunya són també les seves aspiracions socials.

Aquesta és la màxima que presidirà l’acció del nou Govern que esdevingui i que ha presidit l’acció del Govern de Catalunya avui en funcions, que no ha defugit responsabilitats i que, tot i les dificultats econòmiques, ha treballat cada dia en favor del conjunt del país. Al Ripollès en tenim alguns exemples: Vallter 2000, Comforsa, la declaració del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser, les actuacions realitzades en transports pel que fa a preus i freqüències... Exemples que algú pot considerar insignificants, minúsculs. Però qui així ho cregui és que no entén que un Govern ha de vetllar no només pels reptes ingents i extraordinaris, sinó també i sobretot pel bon funcionament d’allò que és ordinari i vital i que fa possible la mecànica diària d’un país.