Com cada any, pels volts de Tots Sants, ja comencem a notar l’arribada de la temporada d’hivern.

Al Ripollès, la temporada d’hivern la sentim molt vinculada als esports de la neu i, per aquest motiu, a les estacions d’esquí. En els darrers temps, a ningú se li escapa que l’activitat turística ha anat adquirint una importància transcendent en la nostra economia comarcal. Els esports de neu i les estacions d’esquí són pilars molt importants d’aquesta activitat turística i de l’activitat econòmica induïda per aquesta en els mesos d’hivern.

A les dues valls, la de Camprodon i la de Ribes, tenim estacions d’esquí que són un veritable pol d’atracció turístic pels amants dels esports de neu, i que en els darrers temps s’han vist reforçades per una política de renovació d’equipaments, de millora de les condicions de seguretat i d’orientació al lleure que han anat consolidant un flux de visitants important i fidel.

No hi ha dubte que la funció motriu que porten a terme les dues estacions de Núria i de Vallter és per al Ripollès una oportunitat que cal que la comarca aprofiti. El comerç, l’hostaleria, la restauració i també els serveis a l’habitatge són els primers beneficiaris d’aquest flux de gent que ens visiten. 

I, pel que conec, els esforços que s’estan portant a terme per a millorar l’oferta com a estacions de muntanya i, per tant, com a pol d’atracció més enllà de la temporada de neu ens permeten valorar Núria i Vallter com a actius fonamentals, i en progrés permanent, de l’economia de la nostra comarca.

Ens toca a nosaltres, els ripollesos, aprofitar bé aquests actius i vincular altres activitats econòmiques (comercials, de lleure, culturals...) per fer un gruix d’oferta turística que captivi els nostres visitants i els indueixi a repetir l’experiència i, també, a voler fer de la nostra comarca el seu lloc d’esbarjo i d’esplai habitual.

Com deia un reconegut hostaler als seus hereus per explicar-los-hi el tarannà que volia donar al seu negoci: “Vivim dels que tornen”. 

En l’àmbit turístic és això mateix; tenim reclams prou consistents per cridar l’atenció dels visitants que esperem. Cal que els tractem prou bé i que trobin en nosaltres tot allò que els faci tornar i, si pot ser, quedar-se.