Va de patronals!
FOMENT, CECOT, PIMEC.... no són totes, però si són, almenys, 3 de les organitzacions més importants que branden per assolir la pretesa representativitat empresarial d’aquest nostre petit país. I amics meus, com bé us podeu imaginar, en la nostra benvolguda pàtria, res és senzill ni res és fàcil.
Fa només un parell de setmanes que a la comarca rebíem la visita privada del Sr. Antoni Abad, un dels homes de moda i més influents pel que fa a organitzacions empresarials catalanes, altrament dites patronals. Abad ostenta la presidència de CECOT, organització nascuda inicialment a recés del poder empresarial i professional de la petita i mitjana empresa terrassenca.
Tot i que el motiu de la visita versava sobre el títol prou suggerent com és “fer empresa / fer país”, i sota la qual ens va deixar afirmacions prou frepants com, per exemple, que d’aquí a 15 anys, el 47% de els feines que fem ara, les faran robots, o bé de la necessitat que es vagi instal·lant entre la societat el sentit de país business oriented (frase que per si sola ja mereix un altre article); el màxim representant de la CECOT no va poder evitar que una petita mostra de l’empresariat comarcal revés de primera mà informació relacionada amb la pugna que assota darrerament dues de les organitzacions empresarials catalanes, la CECOT i FOMENT.
Val a dir que tot plegat s’esquinçava amb una declaració efectuada pocs dies abans, on el Sr. Gay de Montallà, president de FOMENT, mostrava la seva voluntat d’expedientar i fins i tot expulsar, a la seva participada CECOT. I tot sota la premissa d’un “inacceptable” afany d’expansió territorial mostrat clarament per la patronal vallesenca, reafirmada amb l’organització de la ja segona vetllada coneguda com la “Nit de l’Empresari” a la capital del país, a Barcelona. I tot això en el feu de FOMENT.
D’altre banda, la CECOT acusa FOMENT i, en concret, al Sr. Gay de Montellà de prendre posicions sense el conseqüent i necessari debat intern.
Pel que no estigui habituat a aquest tipus d’acrònims, caldria esmentar FOMENT com a la patronal de les patronals, amb organitzacions empresarials i professionals que abasten la totalitat del territori català, de coneguda tendència conservadora i amb una postura clara de condemna cap a plantejos unilaterals. A principis de setembre, mitjançant el seu president, Gay de Montallà, es publicava una nota on s’advertia de la “tensió i màxima preocupació” que generava la concurrència de diverses candidatures amb voluntat d’iniciar un procés secessionista. Cal esmentar, però, que tot i que sempre s’ha mostrat contrari al procés sobiranista, cert és que el Sr. Gay de Montallà s’ha postulat alhora com a ferm defensor del pacte fiscal.
Pel què fa a CECOT, tot i formar part de la junta directiva de FOMENT, essent-ne precisament una de les més importants organitzacions territorials, ha estat històricament representant del poder empresarial “de comarca”, i com bé us podeu imaginar, ha vingut mostrant clarament els darrers temps, una visió molt més afí amb les tesis sobiranistes de l’actual govern. De fet, CECOT, conjuntament amb 30 entitats més, representants de bona part de les cambres de comerç i entitats empresarials de Catalunya (entre elles també la PIMEC), reunides en el Far de Sant Sebastià, signaven el que s’ha conegut com el “Manifest del Far” (ratificat fa escassament un mes en un acte solemne a la Pedrera) que clamava sense fissures l’adhesió al pacte nacional pel dret a decidir, així com el seu suport incondicional al procés endegat pel Parlament, que hauria de permetre que els ciutadans puguin expressar lliurement la seva voluntat sobre el futur del país.
Vet aquí doncs, que la pugna pel poder de la representativitat empresarial del país, també es juga al tauler del procés sobiranista refrendat per una clara majoria del nostre parlament. Normal. L’empresariat català, sigui gran o petit, no és res més que un fidel reflex de la societat que l’envolta.
Fa només un parell de setmanes que a la comarca rebíem la visita privada del Sr. Antoni Abad, un dels homes de moda i més influents pel que fa a organitzacions empresarials catalanes, altrament dites patronals. Abad ostenta la presidència de CECOT, organització nascuda inicialment a recés del poder empresarial i professional de la petita i mitjana empresa terrassenca.
Tot i que el motiu de la visita versava sobre el títol prou suggerent com és “fer empresa / fer país”, i sota la qual ens va deixar afirmacions prou frepants com, per exemple, que d’aquí a 15 anys, el 47% de els feines que fem ara, les faran robots, o bé de la necessitat que es vagi instal·lant entre la societat el sentit de país business oriented (frase que per si sola ja mereix un altre article); el màxim representant de la CECOT no va poder evitar que una petita mostra de l’empresariat comarcal revés de primera mà informació relacionada amb la pugna que assota darrerament dues de les organitzacions empresarials catalanes, la CECOT i FOMENT.
Val a dir que tot plegat s’esquinçava amb una declaració efectuada pocs dies abans, on el Sr. Gay de Montallà, president de FOMENT, mostrava la seva voluntat d’expedientar i fins i tot expulsar, a la seva participada CECOT. I tot sota la premissa d’un “inacceptable” afany d’expansió territorial mostrat clarament per la patronal vallesenca, reafirmada amb l’organització de la ja segona vetllada coneguda com la “Nit de l’Empresari” a la capital del país, a Barcelona. I tot això en el feu de FOMENT.
D’altre banda, la CECOT acusa FOMENT i, en concret, al Sr. Gay de Montellà de prendre posicions sense el conseqüent i necessari debat intern.
Pel que no estigui habituat a aquest tipus d’acrònims, caldria esmentar FOMENT com a la patronal de les patronals, amb organitzacions empresarials i professionals que abasten la totalitat del territori català, de coneguda tendència conservadora i amb una postura clara de condemna cap a plantejos unilaterals. A principis de setembre, mitjançant el seu president, Gay de Montallà, es publicava una nota on s’advertia de la “tensió i màxima preocupació” que generava la concurrència de diverses candidatures amb voluntat d’iniciar un procés secessionista. Cal esmentar, però, que tot i que sempre s’ha mostrat contrari al procés sobiranista, cert és que el Sr. Gay de Montallà s’ha postulat alhora com a ferm defensor del pacte fiscal.
Pel què fa a CECOT, tot i formar part de la junta directiva de FOMENT, essent-ne precisament una de les més importants organitzacions territorials, ha estat històricament representant del poder empresarial “de comarca”, i com bé us podeu imaginar, ha vingut mostrant clarament els darrers temps, una visió molt més afí amb les tesis sobiranistes de l’actual govern. De fet, CECOT, conjuntament amb 30 entitats més, representants de bona part de les cambres de comerç i entitats empresarials de Catalunya (entre elles també la PIMEC), reunides en el Far de Sant Sebastià, signaven el que s’ha conegut com el “Manifest del Far” (ratificat fa escassament un mes en un acte solemne a la Pedrera) que clamava sense fissures l’adhesió al pacte nacional pel dret a decidir, així com el seu suport incondicional al procés endegat pel Parlament, que hauria de permetre que els ciutadans puguin expressar lliurement la seva voluntat sobre el futur del país.
Vet aquí doncs, que la pugna pel poder de la representativitat empresarial del país, també es juga al tauler del procés sobiranista refrendat per una clara majoria del nostre parlament. Normal. L’empresariat català, sigui gran o petit, no és res més que un fidel reflex de la societat que l’envolta.