He d’escriure un article d’opinió sobre el turisme. Per a mi, això, no és cap sacrifici, tot al contrari. Entenc el turisme com a fet diferencial, i direu, què vol dir aquest amb això?  Doncs, senzillament, que dedicar-se, viure, envoltar-se del turisme significa que  quelcom diferent i particular t’envolta. Sóc un més dels  habitants de la Vall de Camprodon, territori turístic per excel·lència, des de fa una colla d’anys.  Són tants aquests anys que pràcticament ja són poques, malauradament, les persones que se’n recorden de quan tot això va començar.

Quan parlem dels pioners del turisme a la Vall de Camprodon, queden molt lluny en el temps, però molt a prop en el record. Personatges il·lustres, personatges anònims, caminadors, artistes, enamorats de l’entorn, boletaires, esquiadors, pescadors, amants de l’art i l’arquitectura, fervents defensors de la història i així una llarga llista interminable.

És un orgull ser part, encara que molt petita, d’un territori com aquest. És un orgull ser partícip d’aquest saber fer i saber viure amb el turisme, pel turisme i del turisme; paraules redundants, no sé si boniques, però reals. Avui es busca en el desenvolupament de l’activitat turística allò que no es pot aconseguir en altres sectors; legítim sí, només faltaria, però reivindico des d’aquí les destinacions turístiques tradicionals, com a nuclis d’atracció prioritària.

Tot això és una opinió, i una manera de veure les coses, però la realitat diu que és en el dia a dia quan es demostra l’aposta real d’un territori pel turisme. La iniciativa privada, el suport de les administracions públiques i la participació de la ciutadania són tres elements indispensables per aconseguir l’èxit. Visc en un territori afortunat en aquest sentit: treballem conjuntament pel benestar i el goig dels nostres visitants, ara,  i fa més de cent anys.

Per tant, des de la tradició, el treball i l’esforç, amb el suport d’un entorn incomparable, d’una tradició gastronòmica única i un afany de modernització incontestable. S’ha de treballar per aglutinar oferta i fer-nos més potents encara si es pot.  De totes maneres, del passat i de la tradició no es viu. S’ha d’activar el present i pensar en el futur, en les noves tecnologies, en els nous mercats, els nous visitants potencials i  les noves necessitats dels visitants habituals que fan indispensable un projecte viu i dinàmic que ens permeti tornar a parlar d’aquí molts i molts anys de la tradició turística de la Vall de Camprodon. Jo ja no ho faré, ho farà un altre, però segur  que amb el mateix orgull i satisfacció que ho he fet jo en el dia d’avui.