Els qui em coneixen saben com d’insistent puc arribar a ser quan es tracta de parlar del Ripollès i de les seves capacitats i potencialitats. Per això haig de començar aquest escrit confessant una petita feblesa en el meu exercici de reivindicació i defensa territorial. Per què? Doncs perquè quan en Jordi Martí, el Conseller Delegat de Corisa Media Grup, em va exposar el projecte dels Premis Ripollès Líders vaig gosar preguntar-li si la convocatòria seria cada dos anys. Ell, tot sorprès pel meu interrogant, em va dir que la convocatòria seria anual i, al seu torn, em va demanar perquè li ho preguntava això. Vaig dir que entenia que per la dimensió de la comarca seria complex trobar propostes de candidatures potents any rere any. Un Jordi Martí ben seriós em va etzibar un “oi tant que n’hi ha i que n’hi haurà cada any!”.

Fa molt temps que vaig donar-li la raó a en Jordi Martí i ara, quan els Premis Ripollès Líders ja compleixen sis anys, ho faig també públicament recordant aquella conversa.

I és que el Ripollès, malgrat totes les dificultats, és un gran territori amb persones molt valuoses i amb bons projectes en camps ben diferents que els Premis Ripollès Líders han sabut destacar i reconèixer de manera especial. Cal agrair, doncs, el que han aconseguit els promotors i organitzadors d’aquests guardons: realçar la capacitat i el potencial del Ripollès, reivindicar l’orgull de la comarca.

S’ha d’agrair, a més, que això ho han fet en uns temps especialment complicats, a causa de la situació econòmica, i que han aconseguit no només arrancar els Premis sinó sostenir-los, de manera que ara són el millor exemple de la capacitat del Ripollès i de la seva gent per esdevenir justament exemple per a molts i també motor d’iniciatives en moments d’incertesa. Aquest és el sentiment que m’emporto després de cada edició, amb l’ànim ben alt per la demostració de dinamisme i vitalitat de la meva terra i orgullós perquè els guanyadors i els candidats de totes les categories són un referent per a tots nosaltres i un estímul per seguir fent comarca i fent país.

Poder-hi participar com ho faig, aportant el meu petit gra de sorra -malgrat la feblesa inicial que abans us he confessat-, és un honor.