L’inici d’un procés de ruptura
Primer de tot cal dir que aquestes quatre ratlles són la meva opinió personal. No parlo com a CUP sinó com a Mariona Baraldés. Crec que el procés es mereix el màxim respecte a la discreció que s’ha portat amb les negociacions fins ara i així ha de seguir.
Dit això, ens trobem en un moment complex en el que no valen lectures simples i superficials i, el que em sap més greu de tot, és que es castigui la coherència. No és normal que un partit es mantingui en el que ha dit abans, durant i després de les eleccions del 27 de setembre? Estem tan acostumades al fet que en política diguin blanc i després facin negre que ja ho vivim amb una normalitat preocupant i, quan un partit es manté se’l titlla d’orgullós. El món al revés. M’atreviria a dir que la gent que ha votat Junts pel Sí ha votat a favor de l’inici d’un procés de ruptura amb l’Estat i per la creació d’un país lliure i democràtic, i penso que això no s’ha de basar en la figura d’Artur Mas. Si realment estem assentant les bases d’un nou país, no és molt més coherent fer-ho des del trencament de les dinàmiques de govern dels últims anys: retallades, corrupció, privatitzacions, frau fiscal...i un llarg etcètera que fa imprescindible començar de cap i de nou? No és un moment prou important per realçar-ho? Algunes diuen que això ja arribarà, que ara no és el moment, que s’ha d’anar units... Doncs jo respondria que ara, precisament, és el moment de fer net, de començar de zero... amb Junts pel Sí i tothom que s’hi vulgui afegir, però sense xantatges. El país el farem entre totes i tots.
La part positiva i alhora complexa de tot plegat és que estem en un procés en què és necessari arribar a un consens, debatre, parlar i arribar a acords, i això sempre és enriquidor i sempre aporta coses positives. Penso que s’ha intentat argumentar i explicar una postura molt clara que neix de la necessitat de la ruptura amb el passat per poder iniciar el camí cap al futur i, s’hi podrà estar en acord o en desacord, però s’ha intentat donar resposta a tots els dubtes.
És obvi que l’escenari d’unes noves eleccions no convé a ningú i estic convençuda que aviat serem capaços d’arribar a l’acord que ens permetrà començar el nostre camí cap a la sobirania i la llibertat.
Dit això, ens trobem en un moment complex en el que no valen lectures simples i superficials i, el que em sap més greu de tot, és que es castigui la coherència. No és normal que un partit es mantingui en el que ha dit abans, durant i després de les eleccions del 27 de setembre? Estem tan acostumades al fet que en política diguin blanc i després facin negre que ja ho vivim amb una normalitat preocupant i, quan un partit es manté se’l titlla d’orgullós. El món al revés. M’atreviria a dir que la gent que ha votat Junts pel Sí ha votat a favor de l’inici d’un procés de ruptura amb l’Estat i per la creació d’un país lliure i democràtic, i penso que això no s’ha de basar en la figura d’Artur Mas. Si realment estem assentant les bases d’un nou país, no és molt més coherent fer-ho des del trencament de les dinàmiques de govern dels últims anys: retallades, corrupció, privatitzacions, frau fiscal...i un llarg etcètera que fa imprescindible començar de cap i de nou? No és un moment prou important per realçar-ho? Algunes diuen que això ja arribarà, que ara no és el moment, que s’ha d’anar units... Doncs jo respondria que ara, precisament, és el moment de fer net, de començar de zero... amb Junts pel Sí i tothom que s’hi vulgui afegir, però sense xantatges. El país el farem entre totes i tots.
La part positiva i alhora complexa de tot plegat és que estem en un procés en què és necessari arribar a un consens, debatre, parlar i arribar a acords, i això sempre és enriquidor i sempre aporta coses positives. Penso que s’ha intentat argumentar i explicar una postura molt clara que neix de la necessitat de la ruptura amb el passat per poder iniciar el camí cap al futur i, s’hi podrà estar en acord o en desacord, però s’ha intentat donar resposta a tots els dubtes.
És obvi que l’escenari d’unes noves eleccions no convé a ningú i estic convençuda que aviat serem capaços d’arribar a l’acord que ens permetrà començar el nostre camí cap a la sobirania i la llibertat.