Fa pràcticament onze anys i mig que va aparèixer el primer número del setmanari El Ripollès. Recordo aquell 10 de juny de 2004 i com va ser d’important per als ripollesos tornar a comptar amb un mitjà local. El temps ha passat, 600 exemplars han estat editats en poc més d’una dècada; no semblaria massa temps, però, en canvi, en l’àmbit periodístic en aquests onze s’han vist més canvis que en tota la llarga història del periodisme escrit.

En primer lloc vull recordar la figura d’aquell que va dirigir aquesta publicació fins a la seva mort el mes de gener passat, en Raimon Subirà, qui el 2004 va deixar la seva feina a Ona Catalana per tornar al seu poble i posar-se al capdavant del setmanari. En Raimon va ser l’ànima del Ripollès i li va donar caràcter al llarg de més de 10 anys. No seria just oblidar-lo ara que es commemora l’edició de 600 exemplars, gran part dels quals van veure la llum gràcies a la seva professionalitat.

Anant a un altre tema, hem de fer esment als canvis de paradigmes que ha experimentat la nostra societat en els darrers deu anys. El món del periodisme i de la notícia ha sofert un veritable terratrèmol.  Avui tothom vol seguir la notícia de manera instantània; l’avanç de les tecnologies ha estat molt ràpid i els suports electrònics han permès noves oportunitats per estar informats a l’acte.

D’altra banda, han sorgit plataformes importants, a més dels diaris on line, com les alertes, els potcast, els videoreportatges o les notícies en xarxes socials.  No hem d’oblidar que al llarg de l’última dècada la indústria de la premsa de paper ha tingut un paper difícil a causa dels canvis tecnològics, però també per culpa de la virulenta crisi publicitària. No vol dir que la gent no llegeixi premsa, sinó que es llegeix d’una altra manera. Per tant cal estar a l’aguait per anar canviant els continguts en funció dels interessos que van sorgint.

Des d’aquí vull felicitar molt especialment a tots els qui han fet possible que, malgrat aquests canvis i dificultats, el setmanari hagi subsistit, començant pels lectors, els anunciants, els periodistes i els editors. Les entitats públiques de la comarca hem intentat també dins les nostres possibilitats aportant el nostre granet de sorra per mantenir aquest mitjà de comunicació que “fa comarca”.

Penso que la premsa comarcal té encara un paper important a jugar, els seus continguts de proximitat fan que tingui un públic fidel que desitja estar informat d’allò que passa ben a prop de casa seva.  A més, darrerament sembla que les inversions publicitàries remunten després d’anys de caigudes, la qual cosa fa esperar que podrem continuar llegint El Ripollès durant molt de temps.

Desitjo des d’aquestes ratlles que durant molts anys continuï l’èxit d’aquesta edició, de ben segur serà així si es té cura d’aquest mitjà amb rigor i professionalitat, i sobretot amb molta il·lusió. Enhorabona doncs i per moltes cents d’edicions!