Em demaneu quatre ratlles per a la celebració del número 600 de la vostra publicació, i per a mi és un plaer i un honor. En qüestió de segons, tinc a mans, o més ben dit, a pantalla -virtuts de la tecnologia-, un exemplar de la setmana vigent d’El Ripollès, i només llegint-ne els titulars ja tinc mig discurs fet: constato que les pluges recents han fet estralls a la comarca, m’assabento del valor patrimonial del cementiri de Ripoll, m’interesso per un autor local que publica novel·la després d’uns anys de silenci, conec les celebracions i homenatges d’un club esportiu de Campdevànol... A les darreres planes, una guia de serveis m’ajudaria, arribat el cas, a triar un restaurant, un taller o un servei mèdic, i, a la contra, una jubilada evoca el gest valent i altruista que, sent adolescent, li va valdre el reconeixement de veïns i institucions... Tot plegat, la millor síntesi i el més gran elogi que es pot fer de la premsa local i comarcal.

Els mitjans de proximitat gaudeixen d’un tret diferencial que no poden explotar ni les empreses d’abast nacional ni les corporacions multinacionals: el que s’hi diu és el que els seus usuaris coneixen o reconeixen, el context en el qual viuen, el que els resulta familiar, perquè aquelles pluges les han patit, el cementiri l’han visitat, l’autor local l’han llegit, han celebrat i participat dels èxits del club esportiu local o són amics de la Paquita Lara i recorden la seva petita proesa.

Aquesta és la seva força principal, i, ben entesa i dimensionada, la fórmula del seu èxit. A Catalunya són centenars els diaris i revistes locals i comarcals que, al llarg del temps, han jugat un paper cabdal en la cohesió social, la defensa de la llengua i la resistència cultural. Van tenir-lo en temps més obscurs, el tenen en l’actualitat i, ben segur, el seguiran tenint en el futur. Són peça principal de l’espai català de comunicació, perquè reflecteixen, amb una fidelitat gens impostada i amb la precisió de qui la viu de molt a la vora, l’existència real, el dia a dia dels catalans en tota la seva diversitat.

Desitjo a El Ripollès molts anys més de vida i encerts!