La proposta urbanística (I)
La Plataforma ciutadana El Ripollès existeix! va debatre fa unes setmanes el procés d’urbanització de la zona de Ripoll de l’antiga La Preparación Téxtil.
La zona que ocupava La Preparació Tèxtil de Ripoll era, i encara pot ser, una gran oportunitat per Ripoll.
La seva situació en el centre de l’espai avui urbanitzat (al nord, el casc antic de la vila i a cada costat els dos eixamples moderns del barri de l’estació i de la carretera Barcelona) el converteixen en un lloc on poder aplicar mesures de millora en la vialitat, dels serveis i un urbanisme modern i renovat, un lloc per recuperar dèficits urbanístics generals.
La carretera Barcelona, avui un dels barris més densos i poc dotats d’espais públics oberts, tenia amb la incorporació d’aquests terrenys una immillorable oportunitat per resoldre les seves deficiències.
La privilegiada situació entre els dos eixamples exigia una potent vialitat que relligués el conjunt existent a ambdues ribes del riu Ter, cohesionant així la vila. Així ho preveia el General d’Ordenació Urbanística de Ripoll.
Calia, sense cap mena de dubta, mantenir un pont de connexió entre el barri de l’estació i la carretera de Barcelona.
Calia crear una vialitat paral·lela a la carretera de Barcelona que descongestionés aquesta via per poder-la potenciar com l’eix vertebrador de la dreta del riu Ter i connectar transversalment el màxim de carrers per fer penetrable el nou barri des del vell.
En lloc de fer això, s’ha eliminat el pont previst que tenia de costejar la Preparació Textil S.A., a costa de les plusvàlues que genera el canvi d’ordenació, i s’ha dissenyat la xarxa bàsica de vials amb carrers de propietat privada.
S’ha modificat un element central de la planificació urbanística de Ripoll.
També és especialment greu la desprotecció i destrucció del patrimoni industrial i fluvial hidràulic d’un aprofitament energètic no contaminant. Els canals i els seu aprofitament per generar electricitat, suposen un actiu favorable en un marc d’estalvi energètic i desig d’atractiu industrial.
També és poc raonable crear una franja de terrenys al llarg del riu, amb zones edificables amb 7 plantes, una altura que supera en més de 4 metres les teulades dels edificis de la carretera de Barcelona i dels tres blocs del final del carrer Progrés. Crearem una muralla a la riba dreta del Ter que partirà visualment el sud de Ripoll i allunyarà el riu dels vilatans.
La zona que ocupava La Preparació Tèxtil de Ripoll era, i encara pot ser, una gran oportunitat per Ripoll.
La seva situació en el centre de l’espai avui urbanitzat (al nord, el casc antic de la vila i a cada costat els dos eixamples moderns del barri de l’estació i de la carretera Barcelona) el converteixen en un lloc on poder aplicar mesures de millora en la vialitat, dels serveis i un urbanisme modern i renovat, un lloc per recuperar dèficits urbanístics generals.
La carretera Barcelona, avui un dels barris més densos i poc dotats d’espais públics oberts, tenia amb la incorporació d’aquests terrenys una immillorable oportunitat per resoldre les seves deficiències.
La privilegiada situació entre els dos eixamples exigia una potent vialitat que relligués el conjunt existent a ambdues ribes del riu Ter, cohesionant així la vila. Així ho preveia el General d’Ordenació Urbanística de Ripoll.
Calia, sense cap mena de dubta, mantenir un pont de connexió entre el barri de l’estació i la carretera de Barcelona.
Calia crear una vialitat paral·lela a la carretera de Barcelona que descongestionés aquesta via per poder-la potenciar com l’eix vertebrador de la dreta del riu Ter i connectar transversalment el màxim de carrers per fer penetrable el nou barri des del vell.
En lloc de fer això, s’ha eliminat el pont previst que tenia de costejar la Preparació Textil S.A., a costa de les plusvàlues que genera el canvi d’ordenació, i s’ha dissenyat la xarxa bàsica de vials amb carrers de propietat privada.
S’ha modificat un element central de la planificació urbanística de Ripoll.
També és especialment greu la desprotecció i destrucció del patrimoni industrial i fluvial hidràulic d’un aprofitament energètic no contaminant. Els canals i els seu aprofitament per generar electricitat, suposen un actiu favorable en un marc d’estalvi energètic i desig d’atractiu industrial.
També és poc raonable crear una franja de terrenys al llarg del riu, amb zones edificables amb 7 plantes, una altura que supera en més de 4 metres les teulades dels edificis de la carretera de Barcelona i dels tres blocs del final del carrer Progrés. Crearem una muralla a la riba dreta del Ter que partirà visualment el sud de Ripoll i allunyarà el riu dels vilatans.