Arriba desembre i amb ell el Nadal. És una època de l’any que sembla destinada a fer-nos recuperar la humanitat que el dia a dia ens va prenent durant l’any. Així doncs, esclaten tota una sèrie de campanyes, programes i actes destinats a despertar la nostra solidaritat i ajudar a millorar les condicions de vida d’altres persones com, per exemple i, sense anar més lluny, aquest passat diumenge La Marató, o a finals de novembre el Gran Recapte d’Aliments.

Totes aquestes campanyes tenen èxit gràcies a aquest gest, tant simple i a l’hora tant complicat, com és donar alguna cosa a algú desconegut que ho necessita amb la mateixa tendresa o afecte que la donaries si ho fessis a un germà.

Però la solidaritat és molt més que un gest, és una actitud personal.

Una actitud amb un abast tant gran com cada persona li vulgui donar, amb un sentiment tant intens com personalment la vulguem viure, amb una humilitat tant sincera com vulguem expressar-la individualment o col·lectiva; engloba la nostra manera de ser i de fer i ens ha de permetre vestir un món més solidari i respectuós, un món en el qual tinguem tots cabuda.

En una societat cada cop més freda, on els problemes dels altres es poden acabar simplement apagant el televisor o tancant la porta de casa, és més necessari que mai que fem un canvi de mentalitat. Ara més que mai cal ser valents, i atrevir-nos a ser crítics amb nosaltres mateixos com a grup, com a societat. No n’hi ha prou amb seure al sofà de casa i esperar que vingui algú que ens arregli el món: ho hem de fer nosaltres, perquè, ens agradi o no, tots depenem de tots.

L’estat del benestar és més que mai una quimera i l’única manera que tenim d’enfrontar-nos a una realitat tant fosca, tant freda i crua, és ajudant-nos entre tots.

L’actitud solidaria ens fa créixer com a persones, a nosaltres i als nostres joves, perquè no hem d’oblidar que la tasca solidaria és una feina no només restringida a la família o a l’escola, sinó que ens implica a tots com a membres d’una societat plural ja que, com és ben sabut, les característiques de l’entorn i la interacció que la persona hi estableix poden facilitar o impedir el desenvolupament, el benestar i la satisfacció personal i col·lectiva.

Fem del gest una actitud entre tots, madurem-la i cuidem-la al llarg de tot l’any perquè, si volem que la solidaritat sigui l’objectiu, la proximitat haurà de ser la nostra estratègia.

Vivim, però viurem molt més en un món en el qual la diversitat serà la norma. Del que haguem après i del que siguem capaços de transmetre als nostres fills en aquest sentit en dependrà l’adaptació que tindrem a aquest món variat i canviant i en dependrà també la mena de societat que volem pel futur.

Ara, abans de passar pàgina, et convido a pensar en quants gestos solidaris has fet avui, o ahir, o durant l’última setmana. Si no n’has fet cap, avui és el millor dia per començar. Ara és el millor moment per a ser solidari.