5 Passes clau pels propòsits del nou any
S’acosta el gran moment del calendari en què acostumem a fer una mica de balanç del que ha estat l’exercici que s’acaba, i una llista de nous propòsits per l’any que estem a punt d’encetar.
Això ho hauríem de fer tot sovint, i no necessàriament a finals de desembre, però sigui pel motiu que sigui, el que hem d’intentar és aprofitar aquesta oportunitat per reflexionar sobre les nostres prioritats i objectius en el futur a curt termini, i maximitzar les actituds i les accions perquè les expectatives es converteixin en realitat.
S’ha abusat massa d’expressions simples com aquelles que diuen “SI HO POTS SOMIAR, HO POTS FER” o “POTS ACONSEGUIR TOT EL QUE ET PROPOSIS”... que no passen de ser una fórmula de motivació ràpida, superficial i inútil, si no estan plenes de substància, compromís i molta feina.
Dir que tot el que es pot somiar es pot fer, és de per si una ximpleria... Jo no puc somiar ser campió olímpic dels 100 m, o guanyador del Roland Garrós de tennis, o descobridor de la vacuna de la malària. Només es pot fer allò que somiem dins d’un marge determinat, en funció de les nostres capacitats, i només si hi posem un procediment determinat per poder-ho assolir, doncs somiant no s’aconsegueix res... Només s’aconsegueix allò que es persegueix de veritat.
He dedicat una gran part de la meva vida a intentar realitzar alguns somnis ambiciosos que he tingut en un moment determinat. Uns els he aconseguit, i molts no han estat possibles. Des d’aquesta experiència i amb l’enfocament que tinc per poder continuar fent realitat alguns somnis potents en el futur, resumeixo alguns passos clau que penso que s’han de seguir per a poder passar del somni al propòsit, i a la realitat efectiva en els nous propòsits per l’any nou:
1) SELECCIÓ: triar bé la llista dels nous propòsits i, sobretot, convertir-los en projectes. Escollir bé els desitjos que realment són importants per nosaltres, i ser conscients que tots no es podran fer, assumint un cost d’oportunitat al decidir dedicar temps i energia a uns i renunciar als altres. Llavors deixar de parlar ja en condicional i passar a l’acció, convertint la llista de desitjos en una sèrie de projectes que estructurin bé el procés de treball. Per a caminar etapa a etapa cap al compliment dels nostres objectius.
2) COMPROMÍS: com més ambiciós és el projecte, més compromesos hi hem d’estar. I el compromís vindrà de la nostra ambició i voluntat per fer-lo realitat, de l’autenticitat del nostre objectiu, de sentir que el nostre propòsit vital passa per aquest camí i que intentar realitzar aquest somni és determinant a la nostra vida. Aquest compromís ha de ser potent, sincer i ben definit amb un mateix. No val comprometre’s amb els altres -l’entorn, l’equip-, si abans no estem compromesos amb nosaltres mateixos.
3) SUMAR I RESTAR: incorporar el què ens falta i renunciar a què ens sobra. Determinar què ens falta per transitar el camí que ens hem fixat. Tenir clar què necessitem incorporar (i incorporar-ho, és clar) a la nostra vida per poder lluitar de veritat pels nostres propòsits: Capacitats, circumstancies, relacions, etc. I llavors ser capaços de fer les renúncies necessàries, que és molt més complicat que sumar coses a incorporar; però per avançar cap als nostres projectes hem de deixar enrere coses que formaven part dels nosaltres i dels nostres hàbits, i ara hem de pagar el preu de deslliurar-nos-en per poder fer realitat el o els nous objectius.
4) CONSTÀNCIA: treballar, treballar i treballar... i ser resilient. Aquest punt es pot ser el més evident, ja que està clar que sense esforç, no s’aconsegueix res. Treballar molt, perseverar, saber patir, tenir molta disciplina i mantenir tot això en el temps, serà fonamental en la part executiva del projecte per assolir els nostres propòsits. I llavors saber gestionar bé l’equilibri entre èxit i fracàs. Entendre que si el projecte és mínimament ambiciós i complex, el camí estarà ple d’obstacles, frustracions, errors i fracassos; i serà clau la nostra capacitat de superar-los, de remuntar, i d’aprendre de cada experiència negativa per enfortir-nos de cara al què queda de trajecte, serà fonamental per poder assolir els nostres somnis tan desitjats.
5) MOTIVACIÓ: trobar la font d’energia. Realitzar un somni o fer realitat un propòsit no s’aconsegueix d’un dia per l’altre. El procés serà llarg, ple de dificultats i serà fonamental tenir una font d’energia que ens aporti sempre la força necessària per avançar, per poder treballar molt, estar-hi permanentment compromesos, i superar els obstacles i els fracassos del camí. Cadascú ha de trobar la seva fórmula per tenir la motivació i energia suficient en cada moment; però, en general, ser autèntic i sincer amb els propis propòsits i sentir passió pel que un fa és l’indicador clau. No hem de pensar que una vegada assolim l’objectiu serem feliços, hem de ser feliços durant tot el procés.
Això ho hauríem de fer tot sovint, i no necessàriament a finals de desembre, però sigui pel motiu que sigui, el que hem d’intentar és aprofitar aquesta oportunitat per reflexionar sobre les nostres prioritats i objectius en el futur a curt termini, i maximitzar les actituds i les accions perquè les expectatives es converteixin en realitat.
S’ha abusat massa d’expressions simples com aquelles que diuen “SI HO POTS SOMIAR, HO POTS FER” o “POTS ACONSEGUIR TOT EL QUE ET PROPOSIS”... que no passen de ser una fórmula de motivació ràpida, superficial i inútil, si no estan plenes de substància, compromís i molta feina.
Dir que tot el que es pot somiar es pot fer, és de per si una ximpleria... Jo no puc somiar ser campió olímpic dels 100 m, o guanyador del Roland Garrós de tennis, o descobridor de la vacuna de la malària. Només es pot fer allò que somiem dins d’un marge determinat, en funció de les nostres capacitats, i només si hi posem un procediment determinat per poder-ho assolir, doncs somiant no s’aconsegueix res... Només s’aconsegueix allò que es persegueix de veritat.
He dedicat una gran part de la meva vida a intentar realitzar alguns somnis ambiciosos que he tingut en un moment determinat. Uns els he aconseguit, i molts no han estat possibles. Des d’aquesta experiència i amb l’enfocament que tinc per poder continuar fent realitat alguns somnis potents en el futur, resumeixo alguns passos clau que penso que s’han de seguir per a poder passar del somni al propòsit, i a la realitat efectiva en els nous propòsits per l’any nou:
1) SELECCIÓ: triar bé la llista dels nous propòsits i, sobretot, convertir-los en projectes. Escollir bé els desitjos que realment són importants per nosaltres, i ser conscients que tots no es podran fer, assumint un cost d’oportunitat al decidir dedicar temps i energia a uns i renunciar als altres. Llavors deixar de parlar ja en condicional i passar a l’acció, convertint la llista de desitjos en una sèrie de projectes que estructurin bé el procés de treball. Per a caminar etapa a etapa cap al compliment dels nostres objectius.
2) COMPROMÍS: com més ambiciós és el projecte, més compromesos hi hem d’estar. I el compromís vindrà de la nostra ambició i voluntat per fer-lo realitat, de l’autenticitat del nostre objectiu, de sentir que el nostre propòsit vital passa per aquest camí i que intentar realitzar aquest somni és determinant a la nostra vida. Aquest compromís ha de ser potent, sincer i ben definit amb un mateix. No val comprometre’s amb els altres -l’entorn, l’equip-, si abans no estem compromesos amb nosaltres mateixos.
3) SUMAR I RESTAR: incorporar el què ens falta i renunciar a què ens sobra. Determinar què ens falta per transitar el camí que ens hem fixat. Tenir clar què necessitem incorporar (i incorporar-ho, és clar) a la nostra vida per poder lluitar de veritat pels nostres propòsits: Capacitats, circumstancies, relacions, etc. I llavors ser capaços de fer les renúncies necessàries, que és molt més complicat que sumar coses a incorporar; però per avançar cap als nostres projectes hem de deixar enrere coses que formaven part dels nosaltres i dels nostres hàbits, i ara hem de pagar el preu de deslliurar-nos-en per poder fer realitat el o els nous objectius.
4) CONSTÀNCIA: treballar, treballar i treballar... i ser resilient. Aquest punt es pot ser el més evident, ja que està clar que sense esforç, no s’aconsegueix res. Treballar molt, perseverar, saber patir, tenir molta disciplina i mantenir tot això en el temps, serà fonamental en la part executiva del projecte per assolir els nostres propòsits. I llavors saber gestionar bé l’equilibri entre èxit i fracàs. Entendre que si el projecte és mínimament ambiciós i complex, el camí estarà ple d’obstacles, frustracions, errors i fracassos; i serà clau la nostra capacitat de superar-los, de remuntar, i d’aprendre de cada experiència negativa per enfortir-nos de cara al què queda de trajecte, serà fonamental per poder assolir els nostres somnis tan desitjats.
5) MOTIVACIÓ: trobar la font d’energia. Realitzar un somni o fer realitat un propòsit no s’aconsegueix d’un dia per l’altre. El procés serà llarg, ple de dificultats i serà fonamental tenir una font d’energia que ens aporti sempre la força necessària per avançar, per poder treballar molt, estar-hi permanentment compromesos, i superar els obstacles i els fracassos del camí. Cadascú ha de trobar la seva fórmula per tenir la motivació i energia suficient en cada moment; però, en general, ser autèntic i sincer amb els propis propòsits i sentir passió pel que un fa és l’indicador clau. No hem de pensar que una vegada assolim l’objectiu serem feliços, hem de ser feliços durant tot el procés.