«Podries celebrar cent vegades Nadal. Si Crist no naixés en la teva ànima, romandries perdut eternament.» Aquesta és la sentència d’Àngel de Silèsia (+1677) que m’inspira en aquestes dates. Si la completem amb aquella altra del mestre Eckhart (+1328) tenim un bon programa espiritual: «Maria concebé Jesús abans en la seva ànima que no pas en el seu cos.» Una immaculada concepció que s’imprimeix en el cor del cristià cada any, arribant a hores d’ara per la recepció de l’Evangeli, sempre bona notícia, i de l’eucaristia, veritable aliment i penyora de vida eterna que ve a renovar la nostra naturalesa caiguda. Com aquell rellotge de sol que malda per capir-ne l’ombra: «Jo sense sol, tu sense Déu no som res!» Què seríem sense el Crist? Molt poqueta cosa, un munt de pols intergalàctica!
Si el cor és el lloc de l’esperit on es couen els sentiments, decisions, desitjos i pensaments; si l’ànima és precisament aquella dimensió de cada persona on se situa la memòria, la intel·ligència, la voluntat; si l’esperit és la porta oberta a Déu, al transcendent i al sentit, aleshores tenim una estructura antropològica que s’expressa a través del nostre cos, de les nostres accions.

Sigui Nadal aquest temps precís i original en què, certament, els desitjos, sentiments i accions del Déu fet home en Jesús de Natzaret, petit infant. «Jo em deia que els homes podem deixar de creure en Déu, però Ell no pot deixar de creure en els homes per molt que li fem el rebec, té el fill fet home» rebla el Ballarín.

Escriguem la llista per a aquest Nadal, que sigui una llista llesta, redactada i pensada amb intel·ligència, més basada en donar que en rebre; més fonamentada en l’altre, que és Jesús, que no pas en mi; que en lloc de donar coses, quelcom o objectes, que més aviat pensi a donar-me a mi mateix. He fet una llista, doncs, perquè ens inspiri a tots.

En lloc de comprar presents, mirarem d’estar més presents i no de cos present. Quantes persones no coneixem que són en un lloc i tenen el cap en un altre! Són aquí i volen estar allà. Els mires als ulls i veus que el seu enteniment és lluny, no sé si haurà tornat mai. No siguem d’aquests. Tothom necessita estímuls, reconeixement, respecte, que aquests siguin els nostres regals de Nadal. No es paguen ni es compren, però es poden oferir graciosament, perquè sí, perquè estimem, perquè volem fer el mateix que féu Déu mateix.

En lloc d’embolicar regals, mirarem d’embolicar els altres amb petons, carícies i abraçades.

En lloc de preocupar-me massa per enviar postals, miraré d’enviar pau i bons desitjos.

Més que anar atabalat per comprar menjar per als àpats, miraré que a ningú no li falti menjar per culpa meva; on tinc la meva quota de solidaritat, de caritat?

Anar de botigues i preocupar-me per comprar roba nova potser és inevitable. Per a qui celebra el Nadal resulta necessari passar la roba que ja no es fa servir i que vestirà el despullat (Mt 25,35).

A més de retratar i admirar-me per les moltes llums dels carrers i places, m’esforçaré per ser la llum de Nadal per als altres (Jn 14,6), perquè Jesús haurà nascut en mi i em farà portador de la seva llum, pau, alegria i esperança. Perquè podríem celebrar-ho cent vegades, si no naixés en el meu cor, romandria perdut per sempre.

Bon Nadal!