La gestió urbanística (II)
Si en el primer article d’aquesta sèrie ateníem als temes més urbanístics, en aquesta segona part, i darrera, ens fixem en la gestió del projecte.
Totes les oportunitats i requeriments que presentaven els terrenys de La Preparació Tèxtil no solament han estat bandejats en els projectes urbanístics aprovats per satisfer el desitjos de l’empresa propietària dels terrenys.
És molt greu la vulneració del recentment aprovat Pla General d’Ordenació Urbanística de Ripoll sense fer una revisió del mateix.
Eliminar un pont canviant la xarxa viaria bàsica de la ciutat. No és una modificació urbanística puntual, com s’ha pretès i com s’ha tramitat.
Això, afegit a la modificació de les previsions d’habitatges prevista sense cap estudi demogràfic, o a la modificació del catàleg de protecció que protegia entre d’altres elements del patrimoni hidràulic, amb el
que això ha representat històricament per la nostra comarca, és una vulneració de la legalitat.
L’operació finalment aprovada per l’Ajuntament convergent de Ripoll en els terrenys de La Preparació Tèxtil té altres greus anomalies de gestió.
Hi ha un frau al patrimoni públic. La reparcel·lació no té en compte el dret de l’Ajuntament de Ripoll com a propietari d’una part dels terrenys; i a més, no se li cedeix l’obligat 10% d’aprofitament, ja que els terrenys que se li entreguen tenen menys valor dels que se’ls hi atorga.
També hi ha altres aspectes nocius en els projectes aprovats i tirats endavant. Un, i no pas lleu, és la privatització dels carrers, per afavorir equipaments comercials. L’Ajuntament de Ripoll ha pagat els terrenys del vial ja existent del carrer Núria amb dues parcel·les de la urbanització La Torra, per convertir-lo en una rampa d’accés a un aparcament privat. Que, de fet, és una altra privatització de la xarxa viària.
Tot el pla de La Preparació Tèxtil de Ripoll ha tingut una tramitació poc transparent i presenta dubtes greus de legalitat.
Probablement, ha ajudat a propiciar aquest joc de disbarats el conflicte d’interessos propiciat per l’Ajuntament de Ripoll i La Preparació Textil, que han contractat als mateixos tècnics per modificar i dissenyar el planejament general i, després, per fer el desenvolupament privat del mateix. Ha existit un conflicte d’interessos, manca de transparència i vulneració de l’obligada equidistància entre interessos públics i privats.
L’Ajuntament de Ripoll ha de defensar els interessos públics, intentant la millora urbanística de la vila; que, a vegades, poden estar contraposats amb els dels propietaris dels terrenys (La Preparació Tèxtil). No sembla que estiguem en aquest cas.
Encara s’està a temps de rectificar. No pot ser que s’hipotequi un espai que podria tenir uns efectes molt beneficiosos per Ripoll, per maldestres operacions, poc meditades, grollerament gestionades, amb una precària cobertura de legalitat, sense un debat ampli, buscant el major consens i la millora de Ripoll.
Totes les oportunitats i requeriments que presentaven els terrenys de La Preparació Tèxtil no solament han estat bandejats en els projectes urbanístics aprovats per satisfer el desitjos de l’empresa propietària dels terrenys.
És molt greu la vulneració del recentment aprovat Pla General d’Ordenació Urbanística de Ripoll sense fer una revisió del mateix.
Eliminar un pont canviant la xarxa viaria bàsica de la ciutat. No és una modificació urbanística puntual, com s’ha pretès i com s’ha tramitat.
Això, afegit a la modificació de les previsions d’habitatges prevista sense cap estudi demogràfic, o a la modificació del catàleg de protecció que protegia entre d’altres elements del patrimoni hidràulic, amb el
que això ha representat històricament per la nostra comarca, és una vulneració de la legalitat.
L’operació finalment aprovada per l’Ajuntament convergent de Ripoll en els terrenys de La Preparació Tèxtil té altres greus anomalies de gestió.
Hi ha un frau al patrimoni públic. La reparcel·lació no té en compte el dret de l’Ajuntament de Ripoll com a propietari d’una part dels terrenys; i a més, no se li cedeix l’obligat 10% d’aprofitament, ja que els terrenys que se li entreguen tenen menys valor dels que se’ls hi atorga.
També hi ha altres aspectes nocius en els projectes aprovats i tirats endavant. Un, i no pas lleu, és la privatització dels carrers, per afavorir equipaments comercials. L’Ajuntament de Ripoll ha pagat els terrenys del vial ja existent del carrer Núria amb dues parcel·les de la urbanització La Torra, per convertir-lo en una rampa d’accés a un aparcament privat. Que, de fet, és una altra privatització de la xarxa viària.
Tot el pla de La Preparació Tèxtil de Ripoll ha tingut una tramitació poc transparent i presenta dubtes greus de legalitat.
Probablement, ha ajudat a propiciar aquest joc de disbarats el conflicte d’interessos propiciat per l’Ajuntament de Ripoll i La Preparació Textil, que han contractat als mateixos tècnics per modificar i dissenyar el planejament general i, després, per fer el desenvolupament privat del mateix. Ha existit un conflicte d’interessos, manca de transparència i vulneració de l’obligada equidistància entre interessos públics i privats.
L’Ajuntament de Ripoll ha de defensar els interessos públics, intentant la millora urbanística de la vila; que, a vegades, poden estar contraposats amb els dels propietaris dels terrenys (La Preparació Tèxtil). No sembla que estiguem en aquest cas.
Encara s’està a temps de rectificar. No pot ser que s’hipotequi un espai que podria tenir uns efectes molt beneficiosos per Ripoll, per maldestres operacions, poc meditades, grollerament gestionades, amb una precària cobertura de legalitat, sense un debat ampli, buscant el major consens i la millora de Ripoll.