La muntanya i els seus riscos
A l’espera de les dades del 2015, us puc dir que durant el 2014 es van realitzar a les comarques gironines un total de 278 rescats i recerques. I el Ripollès va ser la comarca que va liderar el rànquing, amb 79 emergències.
Les dades exposades, haurien de fer-nos reflexionar sobre les causes d’aquests incidents/accidents en els quals hem d’intervenir els serveis d’emergències.
Podríem pensar, i de fet, hi ha qui ho creu, que el fet de disposar de bones infraestructures viàries i ferroviàries (aquestes darreres no tan bones) fan que en dues hores ens plantem a peu de pistes des de la metròpoli. També hi ha qui critica els grans magatzems que ofereixen tot tipus de material de muntanya a un cost econòmic baix, però de dubtosa qualitat per la realització, per exemple, d’ascensions tècniques. Aquí vull fer un incís i dir que aquests grans magatzems també disposen de bon material tècnic. És qüestió de la butxaca de cadascú. També les bones ofertes en activitats de lleure a muntanya fan que parelles i famílies senceres de profans s’acostin a les nostres valls sense coneixements previs i pot ser, només potser, enlluernats per la mediatització que s’ha fet d’esportistes com en Kílian Jornet o na Núria Picas.
Aquestes bones comunicacions i millors ofertes en material, activitats i allotjament, fan que la nostra economia creixi o, si més no, es mantingui i així podem seguir treballant i, per tant, vivint a casa nostra.
I aquí la meva reflexió: crec que aquesta tendència no ha de canviar, ans al contrari, s’ha de potenciar. Però potenciar, al meu entendre, no és fer venir el màxim de visitants possibles i prou. És més que això. S’ha d’inculcar un respecte per l’entorn i incidir moltíssim en la formació per gaudir d’aquestes activitats de lleure amb seguretat.
El respecte a l’entorn va més enllà de no llençar un paper a terra. Hem de ser conscients que aquest entorn l’hem de fruir i cuidar per tal que els que vinguin darrere el trobin com ens ha agradat a nosaltres. La formació i l’experiència que hem d’adquirir han de fer poder decidir quan ens hem de retirar en una ascensió quan se’ns complica pel mal temps, que les excursions les comencem ben d’hora al matí havent consultat la predicció meteorològica i el butlletí d’allaus, si s’escau, i que anem ben equipats. També haurem de tenir cura de la nostra condició física i adequar els nostres objectius a la nostra realitat personal.
La formació és bàsica. I és molt important tenir teoria i aplicar-la a l’experiència que anem adquirint. D’aquesta manera, arribarà el dia que, potser, disminuirem el nombre d’incidents/accidents tot sabent que el risc zero no existeix.
Les dades exposades, haurien de fer-nos reflexionar sobre les causes d’aquests incidents/accidents en els quals hem d’intervenir els serveis d’emergències.
Podríem pensar, i de fet, hi ha qui ho creu, que el fet de disposar de bones infraestructures viàries i ferroviàries (aquestes darreres no tan bones) fan que en dues hores ens plantem a peu de pistes des de la metròpoli. També hi ha qui critica els grans magatzems que ofereixen tot tipus de material de muntanya a un cost econòmic baix, però de dubtosa qualitat per la realització, per exemple, d’ascensions tècniques. Aquí vull fer un incís i dir que aquests grans magatzems també disposen de bon material tècnic. És qüestió de la butxaca de cadascú. També les bones ofertes en activitats de lleure a muntanya fan que parelles i famílies senceres de profans s’acostin a les nostres valls sense coneixements previs i pot ser, només potser, enlluernats per la mediatització que s’ha fet d’esportistes com en Kílian Jornet o na Núria Picas.
Aquestes bones comunicacions i millors ofertes en material, activitats i allotjament, fan que la nostra economia creixi o, si més no, es mantingui i així podem seguir treballant i, per tant, vivint a casa nostra.
I aquí la meva reflexió: crec que aquesta tendència no ha de canviar, ans al contrari, s’ha de potenciar. Però potenciar, al meu entendre, no és fer venir el màxim de visitants possibles i prou. És més que això. S’ha d’inculcar un respecte per l’entorn i incidir moltíssim en la formació per gaudir d’aquestes activitats de lleure amb seguretat.
El respecte a l’entorn va més enllà de no llençar un paper a terra. Hem de ser conscients que aquest entorn l’hem de fruir i cuidar per tal que els que vinguin darrere el trobin com ens ha agradat a nosaltres. La formació i l’experiència que hem d’adquirir han de fer poder decidir quan ens hem de retirar en una ascensió quan se’ns complica pel mal temps, que les excursions les comencem ben d’hora al matí havent consultat la predicció meteorològica i el butlletí d’allaus, si s’escau, i que anem ben equipats. També haurem de tenir cura de la nostra condició física i adequar els nostres objectius a la nostra realitat personal.
La formació és bàsica. I és molt important tenir teoria i aplicar-la a l’experiència que anem adquirint. D’aquesta manera, arribarà el dia que, potser, disminuirem el nombre d’incidents/accidents tot sabent que el risc zero no existeix.