La muntanya està de moda
Després de 25 anys treballant a la muntanya, he pogut veure com en aquests darrers 5 o 6 anys hi ha hagut un increment exagerat de la gent en aquest medi.
Possiblement, el respecte, en tots els sentits, que la gent tenia abans a la muntanya, s’ha anat perdent, no sé ben bé per quin motiu. La muntanya ha estat sempre un mitjà que et dóna moltes satisfaccions però, a vegades, molts disgustos.
Molta gent puja a la muntanya com si anés al gimnàs i no té en compte alguns factors que fan que aquesta, a vegades, es torni molt perillosa. La nova moda dels Trail Runners, skimo i altres disciplines (que ja es practicaven fa molt temps, però es deia anar córrer a la muntanya, fer esquí de muntanya, etc.) han introduït una sèrie de practicants molt valents físicament, però amb molt poc coneixement de la muntanya.
Un dels factors que animen aquest tipus de públic a aventurar-se, són algunes de les pel·lícules que alguns esportistes d’elit filmen, realitzant verdaderes proeses només a l’abast de molt pocs, però haurien d’informar-se de la preparació tècnica i tàctica que aquests esportistes porten a terme i l’equip que tenen al darrere per realitzar aquestes proeses.
En aquest país també som especialistes a aprendre a base de l’assaig/error i ens costa formar-nos, demanar ajuda o deixar-nos guiar per persones expertes. El problema és que l’error, en molts casos, es paga car. Ara bé, si tenim la santa sort de no pagar-lo car i ens venen els amics del GRAE a buscar-nos amb helicòpter, solucionant-nos el problema, encara podrem gaudir d’un vol panoràmic que, per descomptat, paguem entre tots a un alt preu.
Així doncs, la meva conclusió és que està molt bé que tothom gaudeixi de la muntanya, sempre i quan respecti el medi i no perjudiqui a ningú amb les seves accions.
Per tot això, és important formar-se en tots els aspectes tècnics que requereixen aquests esports, també en aspectes tàctics per planificar bé les nostres sortides a muntanya i córrer el menor risc possible encertant en els materials, robes i consultant els meteos adequats.
Podríem fer com els països del circ alpí que confien en figures com els guies, clubs de muntanya i altres estaments que ajuden a formar-se i a realitzar activitats amb seguretat fins que assolim un nivell per poder anar sols.
En aquest sentit, la comarca del Ripollès cada dia aconsegueix més serveis per poder complir aquestes funcions: empreses de guiatges, clubs excursionistes, formació per professionals dels esports de muntanya, etc. i tot això, emmarcat en unes magnífiques zones per practicar tot tipus d’esports de muntanya i ara amb categoria de Parc Natural.
Possiblement, el respecte, en tots els sentits, que la gent tenia abans a la muntanya, s’ha anat perdent, no sé ben bé per quin motiu. La muntanya ha estat sempre un mitjà que et dóna moltes satisfaccions però, a vegades, molts disgustos.
Molta gent puja a la muntanya com si anés al gimnàs i no té en compte alguns factors que fan que aquesta, a vegades, es torni molt perillosa. La nova moda dels Trail Runners, skimo i altres disciplines (que ja es practicaven fa molt temps, però es deia anar córrer a la muntanya, fer esquí de muntanya, etc.) han introduït una sèrie de practicants molt valents físicament, però amb molt poc coneixement de la muntanya.
Un dels factors que animen aquest tipus de públic a aventurar-se, són algunes de les pel·lícules que alguns esportistes d’elit filmen, realitzant verdaderes proeses només a l’abast de molt pocs, però haurien d’informar-se de la preparació tècnica i tàctica que aquests esportistes porten a terme i l’equip que tenen al darrere per realitzar aquestes proeses.
En aquest país també som especialistes a aprendre a base de l’assaig/error i ens costa formar-nos, demanar ajuda o deixar-nos guiar per persones expertes. El problema és que l’error, en molts casos, es paga car. Ara bé, si tenim la santa sort de no pagar-lo car i ens venen els amics del GRAE a buscar-nos amb helicòpter, solucionant-nos el problema, encara podrem gaudir d’un vol panoràmic que, per descomptat, paguem entre tots a un alt preu.
Així doncs, la meva conclusió és que està molt bé que tothom gaudeixi de la muntanya, sempre i quan respecti el medi i no perjudiqui a ningú amb les seves accions.
Per tot això, és important formar-se en tots els aspectes tècnics que requereixen aquests esports, també en aspectes tàctics per planificar bé les nostres sortides a muntanya i córrer el menor risc possible encertant en els materials, robes i consultant els meteos adequats.
Podríem fer com els països del circ alpí que confien en figures com els guies, clubs de muntanya i altres estaments que ajuden a formar-se i a realitzar activitats amb seguretat fins que assolim un nivell per poder anar sols.
En aquest sentit, la comarca del Ripollès cada dia aconsegueix més serveis per poder complir aquestes funcions: empreses de guiatges, clubs excursionistes, formació per professionals dels esports de muntanya, etc. i tot això, emmarcat en unes magnífiques zones per practicar tot tipus d’esports de muntanya i ara amb categoria de Parc Natural.