El dimarts dia 9 de febrer es va produir un nou caos a Rodalies Renfe, malauradament no és el primer i sospito que no serà l’últim. En aquesta ocasió el motiu ha estat un incendi en una estació abandonada per ADIF, el fum del qual es va escampar per una gran part de la xarxa paralitzant el trànsit de 210 trens i afectant, ni més ni menys que a 72.000 usuaris.

Fa molt de temps que la manca d’inversions en infraestructures a Catalunya ha fet que es vagi deteriorant la xarxa estatal de ferrocarril, un servei que històricament ha estat sempre mancat dels recursos suficients i necessaris.

A Ripoll tenim molta experiència de patiment ferroviari, el fet de tenir una única via se suma a molts altres problemes, com poden ser les freqüents aturades del servei, accidents, caigudes de pedres o arbres a les vies o el robatori del coure, pintades als vagons, dificultats per a les persones de mobilitat reduïda, estacions tancades...

D’altra banda Adif té un enorme patrimoni format per antics recintes, magatzems, estacions abandonades, etc. I com que els recursos són molt minses, clarament no pot mantenir-los. Això provoca el deteriorament dels mateixos i propicia -com en el cas de l’estació abandonada on es va produir l’incendi- que grups de sense sostre ocupin els recintes amb el perill que això comporta.

En aquest sentit a Ripoll des de fa anys hem demanat la cessió d’algunes de les infraestructures propietat d’Adif i que actualment estan fora d’ús, com pot ser l’antiga estació neoromànica. Darrerament algunes de les gestions que hem fet davant els responsables territorials d’Adif esperem que donin fruit ben aviat i és possible que pròximament ens cedeixin les antigues cotxeres, giratori i dipòsit d’aigua per a una futura rehabilitació. 

Tornant al caos del fatídic 9 de febrer, fins a cinc línies de rodalies -entre elles la nostra R3- i una línia de metro es van veure afectades, perjudicant milers de persones. Els usuaris de Renfe són persones que s’han guanyat a pols ser considerats “més pacients que Job”, un profeta que alguns Pares de l’Església varen anomenar “el profeta màrtir”, i és que és un veritable martiri el que sovint pateixen els viatgers per arribar al seu destí sense cap incidència.

No és estrany que els catalans estiguem una mica farts de les diferències que es fan entre comunitats autònomes, algunes reben molt més del que aporten i d’altres, com nosaltres, aportem molt i no és que rebem menys, sinó que pràcticament no rebem res en inversions, millora i manteniment de serveis bàsics com el ferrocarril.

És per això que demanem de nou a l’estat central que cedeixi d’una vegada la totalitat de la gestió del servei (infraestructura i operacions) de rodalies i especialment de la R3 que voldríem que fos la primera a iniciar aquest procés. Volem la millora del servei en bé de la ciutadania i del reequilibri territorial dels pobles i comarques de l’interior del país, i de ben segur que l’operador català FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya) té l’experiència, la capacitat, la proximitat, la sensibilitat i la vocació per fer-ho millor.