Erròniament, i durant massa temps, s’ha cregut que la modificació de la capacitat acordada per sentència judicial (declaració d’incapacitació) comportava, inexcusablement la pèrdua del dret a votar. I, de fet, moltes són les sentències que, al declarar la incapacitació total de la persona i el simultani nomenament de tutor, han ordenat la pèrdua d’aquest dret.

Tanmateix, aquesta creença ha anat deixant pas, per una part, al principi d’adequació de la restricció i control, en la seva extensió i límits, al grau d’idoneïtat, doncs no ha d’estendre’s més del necessari, i per altra, al principi restrictiu o restringit en la determinació de l’àmbit de restricció.

La Convenció de drets de la persona amb discapacitat de l’ONU, signada a Nova York en data 13 de desembre de 2006, i ratificada per Espanya el 23 de novembre de 2007, preceptua que tots els tractats internacionals vàlidament celebrats, una vegada publicats oficialment a Espanya, formen part de l’ordenament intern, i en ella es reconeix el dret de sufragi.

La referenciada Convenció preceptua que en tot procediment d’incapacitació:

1) s’ha de tenir en compte que l’incapaç segueix essent titular dels seus drets fonamentals i que la incapacitació és només una forma de protecció.

2) la incapacitació no és una mesura discriminatòria.

I és a l’empar d’aquest precepte que la Fundació tutelar del Ripollès lluita per a què aquest dret es mantingui, respectant la graduació de la capacitat de la persona en consideració a les seves singularitats. Alhora que lluita perquè les persones que l’han perdut el tornin a recuperar. 

En l’actualitat ja s’han dictat diverses sentències modificant la capacitat de la persona sense limitar el seu dret de sufragi, considerant la seva graduació en funció de les seves capacitats sense limitar els seus drets, protegint-la no limitant-la, respectant la seva dignitat, perquè tots hi tenim dret.