«Franco me cogió la mano y me dijo: Alteza, la única cosa que os pido es que preservéis la unidad de España. No me dijo “haz una cosa u otra”, no: la unidad de España». Pocs dies abans d’abdicar, el rei Juan Carlos I explicava en una entrevista a la Zarzuela que el Generalíssim, gairebé agonitzant, li va fer aquesta demanda en forma de prec.

Les eleccions del 20 de desembre varen donar uns resultats electorals complicats: la fi del bipartidisme, l’emergència de nous partits i, sense cap mena de dubte, l’evidència que els catalans ja hem desconnectat d’un Estat Espanyol absolutament fallit i trencat.

El flamant nou rei espanyol, Felip VI, ha encarregat al líder del PSOE formar govern, però l’aritmètica parlamentària es resisteix tossudament a posar-li fàcil.

Poden vestir-ho de mil maneres, poden parlar de programes, de propostes més o menys ambicioses, de protagonismes, de derogar algunes de les lleis retrògrades del PP, poden fer sumes realistes o surrealistes per arribar a la màgica xifra de 186, fins i tot poden creure’s, tots plegats, els més reformistes del món. Però el problema real, el que no els permetrà tirar res endavant de manera ferma, contundent i de futur per Espanya, és justament seguir amb l’absurda idea de mantenir per “huevos” la Unitat d’Espanya.

Espanya ara com ara no és governable de manera estable perquè no es reconeix Catalunya i la seva realitat o, dit d’una altra manera, els números a l’Estat espanyol no els sortiran mai més mentre no reconeguin que Catalunya ha encetat un camí ferm fruit de la voluntat d’un poble que, cansat i escarmentat, ha decidit caminar cap a l’estat propi, cap a una República Catalana.

Franco va morir l’any 1975, la sacro magna Constitució Espanyola és del 78, i el cop d’estat del Tejero del 1981. Ha plogut molt des d’aleshores, i no només ha caigut molta aigua, sinó que s’han enderrocat molts murs, s’han independitzat molts estats i la democràcia ha esdevingut invencible. Hi ha coses que mai tornaran a ser iguals. Espanya mai més serà la que era i Catalunya tampoc. La Unitat d’Espanya s’ha trencat i Catalunya obre pas cap a un nou país. 

Si negocien amb aquesta premissa, és possible que se’n surtin i que fins i tot Francisco Franco Bahamonde, el Caudillo, des del Valle de los Caídos, ho acabi entenent.

Ara només depèn de nosaltres salvar-nos, i salvar-se, només depèn d’ells.