Comença a ser un clàssic, el tema de la sobreinformació en els mitjans. L'informar i el sobreinformar, el dret a la informació, i la repercussió que aquesta, exerceix després de repetir i repetir una i altra vegada una cert misatge a través de qualsevol dels mitjans de què avui disposem, que no són pocs, sobre la població i la societat en general.

Es creen herois igual que dolents, ens parlen de crisi amb la mateixa facilitat que de recuperació, es generen guerres que després no se sap com acaben, al mateix temps que ens diuen que mai el món va ser tan segur...

En fi que, de tot això, només ens podem refiar del que veiem, sentim, i en definitiva vivim. Però una altra cosa és informar del què és intangible, el que no existeix, el que està per arribar, el futur a curt termini.

El cas que ens esdevé i pel qual escric a petició d'aquest mitjà, es refereix al gran temporal que havia d'haver visitat Catalunya, en general, i el Ripollès, en particular, el cap de setmana passat i que com bé sap tota la comarca, no va acabar d'impactar de la manera expressada pels mitjans oficials, els quals llançaven missatges d'alerta general i greu, sis o set dies abans de la data assenyalada.

Evidentment, és d'agrair als equips de professionals que s'encarreguen de tan delicada tasca com és la climatologia el fet de tenir una previsió en un mitjà tan subtil, delicat i canviant, i que plantegin una sèrie de mesures per la que pugui caure. Però, com gairebé tot en aquesta vida, el poc no ens atipa i el molt ens ofega.

Creiem que, avui en dia, hi ha plataformes informatives a les quals tenim accés gairebé tota, per no dir tota la poblacio, com per ser més concrets, més específics i, en definitiva, molt més precisos, perquè programes i mitjans generalistes no impregnin amb la por al debat que es genera a partir d'aquestes prediccions, amb tota una setmana per davant, repetint una i altra vegada el no surtin de casa, això serà una catàstrofe.

Reserves cancel·lades quatre o cinc dies abans del gran temporal, anul·lacions en hotels, hostals, càmpings, B&B, i fins i tot en les pròpies estacions d'esquí.

Per descomptat, aquest tipus d'informacio i aquesta manera de calar la por en la societat no beneficia a ningu. Ni al sector de la restauració per l'impacte econòmic negatiu, ni als propis mitjans, qüestionant la seva credibilitat per properes notícies desproporcionadoles. D'entrada, ja podem parlar si el dilluns era d'un 20% a un 30% d'afectació al sector, a dia d'avui podem parlar d'entre un 50% a un 60% en el pitjor dels casos.

El Ripollès necessita de tots els recursos per tirar endavant, i espero no haver estat massa directe amb aquestes paraules, perquè de ben segur no cauran en sac trencat. Ho dic perquè, en comarques veïnes tenint episodis similars i fent ús de la protesta (per molt subtil i educada que pugui ser), cauen després en l'oblit precisament informatiu i deixen d'existir misteriosament per un temps indeterminat, i no voldria de cap manera, que aquesta petita crònica contribuís a aquest efecte.

Visc al Ripollès i visca el Ripollès.