La proposta de la CUP Ripoll de canviar el nom del carrer General Sanchez Fuensanta és una gran oportunitat per als veïns d’aquest emblemàtic carrer. Ho dic com una persona que hi va viure durant més de 15 anys. És una oportunitat i no pas una amenaça o un mer capritx.
Per què és una oportunitat? Us en dono quatre motius.

Primer, perquè es pot posar per damunt de tot la gent del barri, probablement, el barri més peculiar i, potser, més oblidat de Ripoll. Homes i dones que van inaugurar el carrer el 1968 amb la il·lusió posada per començar una nova vida. Homes i dones vinculats a la RENFE, maquinistes, revisors, mecànics o altres operaris. Els nostres avis i àvies estarien commoguts que l’orgull d’aquest barri pervisqui malgrat que les generacions es vagin succeint. Jo me’n sento molt orgullós. La gran família del barri no és pel nom que duu, sinó per totes les complicitats que s’han anat teixint al llarg de la història.

Una història forjada al costat de les vies, amb el so constant del tren. Però no només era allò que vincula a la RENFE, sinó també la mateixa vida. Ca l’Anita, el camp de futbol, les competicions de petanca, els quartets, les nits llargues d’estiu amb la canalla jugant, la festa del barri, les màgiques nits de Sant Joan amb la foguera. Això no té res a veure amb un nom. Tot això no ho ha generat cap Fuensanta, ho han generat López, Lázaro, González, Garcia, etc. Totes i cadascuna de les famílies que han conviscut i hi conviuen.

Recordeu quan hi havia el camp de futbol, amb arbres fruiters? Tot plegat anorreat per la construcció de la carretera que va esqueixar la tranquil·litat del carrer, que va deixar de cop i volta de ser al final del poble? Recordeu les voladures que van destrossar la muntanya? Això és el carrer que jo recordo, una ànima que n’ha vist de tots colors.

Segon, perquè es pot posar de relleu l’existència i la peculiaritat del carrer. Malgrat que a la memòria, és evident, guardarem els records amb el nom del carrer Fuensanta, també és cert que la “gestió” que va fer el general franquista no pot ser raó suficient per permetre que el nom d’una persona amb les mans tacades de sang segueixi mantenint aquest honor. Creieu que la seva memòria es pot barrejar amb la gent honesta, treballadora i generosa que viu al carrer? Jo, personalment, crec que no. Fuensanta no representa a la gent que viu allà, ell va representar una altra cosa, que entre 1939 i 1975 va assassinar a més de 100.000 persones. Ell representa al fet que avui en dia molts dels nostres pares no puguin escriure en català. Ell representa la repressió sindical, que ultratjava el dret dels treballadors, també els ferroviaris. I la llista, malauradament, pot ser molt llarga.
La suposada gestió que va fer perquè es construïssin els pisos queda més que empetitida davant la magnitud de l’odi que durant molts anys va ostentar qui va formar part de l’estament militar del franquisme. És per això que no es mereix aquest honor, per molt que, sense voler, hàgim identificat les nostres vides amb aquest cognom.

Per poder posar de relleu la peculiaritat del barri i honorar als fundadors i les seves famílies hi ha una acció generosa que es pot fer: consensuar un nom pertinent, que parli del passat obrer i treballador que perduri cap a les generacions futures. El carrer dels Ferroviaris seria un nom més que adequat. Com diu el diccionari: ferroviari o ferroviària és un operari o operària que pertany al personal ocupat en l’explotació d’un ferrocarril. En definitiva, els nostres avantpassats.

Tercer, el canvi de nom pot suposar un nou impuls per al barri. Perquè torni a mirar cap a la seva veritable raó de ser, la dels hereus d’un col·lectiu oblidat i menyspreat durant molt de temps. Reclamar que els barris de Ripoll esdevinguin un paper essencial a la vida diària d’una vila que ha mirat el melic de falses promeses de barris benestants fantasmes i ha oblidat les arrels del poble. Si prenem l’orgull com a medicina, no hi haurà cap debilitat que espanti, ni la intenció de menyspreu ni de burla.

Quart i últim, el canvi de nom ha de ser un exemple de procés participatiu per escollir no només el nom sinó també quines millores necessita el barri. Que els veïns mostrin la seva preocupació demostra que s’estimen allò que tenen entre mans, que el poble sigui solidari amb vosaltres. Que el procés que dugui al canvi de nom sigui un exemple per polítics covards que s’amaguen rere promeses o decisions a cop de càlculs electorals.
Només una última reflexió, la gran justícia que es pot fer amb el canvi de nom, no és només pels avis i àvies o els actuals veïns, sinó també per honorar els milers de famílies que encara busquen els seus avantpassats en una fossa comuna.

Visca l’orgull ferroviari!
Visca Ripoll!