No voldria semblar pessimista, però tampoc és bo l’autoengany de qui ensucra la realitat. Ara com ara, una anàlisi objectiva de la nostra comarca i el seu pla de futur no pot ser positiu. Més que res perquè aquest pla o no existeix o no el coneixem. Les nostres perspectives no són massa engrescadores i aquest és un problema del qual molts som conscients. El Ripollès perd població any rere any i és la comarca amb la població més envellida de Catalunya, tendència que no fa més que assentar-se. Tot això, sumat al fet que no sabem cap on anem ni si hi volem anar junts. La ferida del tèxtil encara és profunda i no s’ha trobat una alternativa econòmica, probablement perquè el model econòmic basat en una sola indústria està obsolet. I per acabar-ho d’adobar, la unitat d’acció es demostra ben fràgil veient com trontollen projectes d’abast econòmic comarcal com Ripollès Desenvolupament.

La nostra sempre ha estat una comarca complexa, amb una personalitat pròpia de les valls que la conformen. Aquesta riquesa sovint ha servit més com a obstacle per definir uns interessos comuns que no pas com un element positiu. És hora de valer-se d’aquesta diversitat i de les grans millores que hem gaudit en les nostres comunicacions per carretera per posar els fonaments d’un nou model econòmic. El Ripollès és una comarca que té un patrimoni natural i cultural envejable. Som afortunats en aquest sentit i mai hem sabut veure-ho prou. El turisme ha de ser per tant un pilar fonamental del Ripollès, però no pot ser l’únic. Molts pobles no poden viure únicament del turisme, Ripoll sense anar més lluny. És per això que cal entendre que és necessari diversificar l’economia, apostar per nous models d’economia cooperativa i de proximitat que es basin en la innovació i la qualitat.

Aquí és on hem d’entrar els joves. Ara mateix, la nostra és una comarca “exportadora”, que ens educa perquè anem a formar-nos fora i no tornem. Quan acabem els estudis, ningú ens reclama. Sembla que cap futur ens espera a casa. Aquesta és una visió malauradament real i compartida que ha de canviar. I és on tenim molta feina a fer, començant des de les institucions públiques. Perquè necessitem al jovent perquè lideri els canvis econòmics i socials que ens han de dur a un futur exitós. Aquest és el repte més important que tenim com a comarca. Si no l’assolim, el nostre futur és molt negre.

L’envelliment de la població no només comporta conseqüències econòmiques, sinó també socials. Ja estem començant a veure com hi ha dificultats per trobar el relleu en entitats culturals de llarga tradició i si bé molts poden veure-ho com un canvi d’hàbits, la realitat associativa del Ripollès s’esforça a fer-nos veure el contrari. El nostre teixit associatiu està cada vegada més debilitat i es sosté en gran mesura gràcies a població d’edat avançada. La participació dels joves en barris, entitats, etc. és minoritària. No hi ha visibilitat d’aquest col·lectiu tan important. Per tot això, és fonamental atraure el nostre jovent a través de polítiques específiques que fomentin el seu empoderament. El primer pas de futur implica revitalitzar la vida social, econòmica i política dels municipis ripollesos.