Com cada divendres, pujant de Barcelona, vam quedar per sopar amb la colla. Curiosament, vam coincidir amb les ganes de poder tornar a viure tota la setmana al Ripollès. Cada un de nosaltres, primer per estudis i després per feina, vàrem marxar a viure a Barcelona però tots creiem que ja és el moment de tornar. 

I em vaig preguntar el perquè? El perquè tots tenim aquesta necessitat de tornar al nostre poble i a la nostra comarca. El Ripollès et dóna una tranquil·litat impossible de tenir a la gran capital, un ambient més que saludable i, a la vegada, és una comarca viva socialment. Una comarca plena d’entitats que la fan bategar dia a dia i on cadascú pots aportar el seu gra de sorra. Un conjunt que permet assolir un bon nivell de vida. 

Però les utopies no existeixen. El Ripollès té mancances i cal ser realista. Les dades de l’Idescat de l’any 2015, indiquen que el Ripollès tenia una taxa d’atur del 18,5% (2.566 persones desocupades sobre un total de 13.818 persones actives. Si desglossem aquestes xifres, el percentatge d’aturats del sector serveis és d’un 59%; el del sector industrial d’un 24%; el sector de la construcció d’un 10% i, finalment, els sectors d’agricultura i ramaderia són d’un 3% (67%, 13%, 11% y 3%, respectivament, a Catalunya). Malgrat que la taxa d’atur de la comarca és inferior a la global de Catalunya (25,75%), la nostra comarca perd població de forma flagrant any rere any, obtinguent un creixement total durant el període 2015 del -14,29% (-1,23% a Catalunya). Addicionalment, cada vegada tenim una població més envellida representant un 24,6% de la població a partir dels 65 anys (18,1% a Catalunya).

La realitat és tossuda i molts dels joves ens hem vist obligats, un cop formats, a buscar nous horitzons fora de la comarca. Per això, crec que tenim un repte com a societat i, sobretot, polític: arribar a permetre que el màxim nombre de joves que hem marxat del Ripollès, el dia de demà puguem tornar, tot garantint un futur més esperançador, amb més ofertes d’ocupació i noves oportunitats laborals.

Sóc conscient que no és una tasca fàcil, però no vull deixar de pensar amb el gran potencial que té la comarca del Ripollès. Ens l’hem de creure, l’hem de saber aprofitar i, sobretot, l’hem d’intentar incentivar. Des de l’àmbit polític cal valentia per potenciar, ajudar i acompanyar l’actual sector econòmic i cal imaginació i voluntat per atraure i donar facilitats econòmiques, però sobretot burocràtiques, per atraure nous emprenedors i noves fonts d’activitat econòmica. Hem d’establir projectes potents de nova creació, com va ser, al seu dia, la creació de Vila Icària a Sant Joan de les Abadesses – no vull deixar d’escombrar cap a casa -. Un projecte que, tot i que ha perdut en certa manera l’essència i els objectius amb els quals va néixer, era un bon punt de partida per ser l’embrió de futures activitats professionals i econòmiques al Ripollès i, de ben segur, ho tornarà a ser.

Jo em crec la comarca i m’estimo el meu poble. Sóc optimista de mena i, alhora sóc conscient que no tothom podrà trobar tots els elements per sentir-se realitzat professionalment. Però crec que som capaços de remuntar econòmicament i crear més llocs de treball si sumem esforços, si anem tots a l’una i, especialment, si aconseguim disposar d’unes bones connexions viàries, ferroviàries i 2.0. Els joves som el futur i no podem deixar de creure amb el Ripollès. Ens queda molta feina.