S’ha fet públic a la premsa el que molts es preguntaven en privat

Que passa al Consorci Ripollès Desenvolupament?

La meva pertinença a l’entitat des de la seva constitució en representació, primer de la U.I.E.R. i posteriorment fins avui dia des de la Cambra de Comerç de Girona, em dóna una perspectiva en el temps més que suficient per donar la meva opinió, manifestada en privat i públicament, que la idea tenia sentit, però el sistema de gestió no era ni el correcte ni l’adequat.

La constitució de Ripollès Desenvolupament va ser com a Societat Limitada sense afany de lucre l’any 1993, transformant-se en Consorci l’any 2000 i ara fa poc temps en Agència de Desenvolupament del Ripollès, mitjançant l’adequació, o millor dit, d’uns nous estatuts.

No entraré a valorar la part formal de la seva evolució, perquè segueixo considerant que els objectius estatuaris de la primera figura societària són els mateixos. El projecte inicial va ser impulsat per l’Ajuntament de Ripoll amb la col·laboració del Sr. Francesc Santacana, economista de renom i  el qual va ser director 1r Pla Estratègic de Barcelona. L’objectiu essencial de la Constitució de l’entitat, en primer lloc, era el desenvolupament econòmic i social de la comarca del Ripollès mitjançant la coordinació d’un grup d’entitats públiques i privades amb iniciativa i voluntat de servei a la societat comarcal per fer front a la situació de crisi derivada de la desindustrialització amb l’aportació d’idees, iniciatives i projectes per trobar fórmules de reactivació econòmica.

A la societat se li va donar la consideració d’entitat pública de desenvolupament comarcal. Aquesta sempre ha actuat com entitat executora i no com entitat potenciadora de les entitats i Ajuntaments que en formaven part, políticament no s’ha potenciat el treball en xarxa i s’ha  fomentat el creixement desmesurat de la seva infraestructura. La política per inèrcia, sigui de dretes o d’esquerres, tendeix a ocupar i dominar les iniciatives de la societat civil.

Aquest és en síntesi l’origen i el primer problema d’una entitat que havia de ser el motor dinamitzador d’una comarca en crisi, que havia de sumar la complicitat de tots els agents públics i privats per trobar les solucions a la reactivació econòmica.

La ja llarga història d’aquesta entitat em permet fer una valoració, al marge de la gestió de les persones que l’han presidida: el sistema no ha assolit l’objectiu fundacional de la millora, ni econòmica, ni social. Ha faltat el projecte, la cohesió, i la complicitat. La confirmació d’aquesta valoració està en els índexs econòmics i demogràfics publicats sobre la comarca.

La comarca ha patit una greu desindustrialització amb més o menys intensitat a la major part del territori; el turisme ha tingut efectes positius i cal que continuï en creixement, però  la indústria ha deixat un buit que no s’ha compensat i que s’hauria d’intentar restablir per assolir un major pes en l’economia comarcal.

Reindustrialitzar l’economia no només per l’ocupació i l’activitat que genera directament, sinó per la que arrossega en la resta de sectors econòmics i també per al desenvolupament de la tecnologia, l’equilibri de les balances comercials i també perquè la indústria proporciona llocs de treball de major qualificació més estables i millor remunerats.

No és fàcil ni senzill trobar solucions als problemes d’una comarca poc cohesionada territorialment, que de la diversitat en fa un problema, en comptes de creure que la diversitat és el valor positiu en el conjunt del territori.

Exercitar la crítica ens ha de portar a la reflexió del que s’ha fet bé i del que s’ha fet malament per a intentar, de nou, trobar la solució correcte i la cooperació en interès de tots,  per reiniciar una nova etapa d’aliances  i de projectes. Crec que la figura d’un espai compartit publico/privat ha d’existir a la comarca, per poder marcar les línies estratègiques i concertar les idees. Tot i això aquest espai ha de servir per potenciar les entitats existents en el territori, Ajuntaments i altres de la societat civil, recollir projectes i aconseguir els recursos necessaris perquè aquestes entitats els puguin desenvolupar seguint les línies estratègiques marcades. Només així aconseguirem sumar a les entitats ja existents en un projecte comú i ben valorat per tothom. 

Tots som Ripollès. Ens ho hem de creure..