Per què darrerament ens fem la pregunta de com encaixar l’esport i l’entorn natural? El que ha portat aquest debat a la societat és el fet que aquest tipus de pràctiques esportives i multitudinàries han crescut de manera important al llarg dels darrers anys, i això ha fet que s’hagin donat alguns casos concrets en què s’hagi vist una afectació concreta al medi natural. Per aquest motiu s’han hagut d’establir mesures per regular les activitats esportives en el medi, sobretot en funció de la seva vulnerabilitat. 

Podríem parlar d’algunes restriccions concretes i justificades en  les quals es prohibeix alguna pràctica esportiva per la presència de determinades espècies. Per exemple, em venen al cap alguns sectors d’escalada relacionats amb hàbitats de rapinyaires. Però en general estaríem parlant de buscar l’encaix entre l’esport o una prova esportiva en qüestió i el medi on s’ha de desenvolupar 

En aquest sentit, i per la meva trajectòria professional, un exemple que m’agradaria destacar d’aquest consens necessari és el manual de bones pràctiques en activitats excursionistes col·lectives que s’ha treballat des de la xarxa de parcs naturals de la Diputació de Barcelona. Aquest manual s’ha treballat entre totes les parts implicades (gestors de parcs, associacions excursionistes, federacions, ...) per tal de consensuar un document que permeti una regulació sostenible d’aquestes activitats. 

El consens entre el medi i l’esport també el podem traslladar a casa nostra. Els 3 dies de Trial de Santigosa, una activitat amb una trajectòria històrica, de 45 anys recentment celebrats, ha passat de poder-se realitzar amb el consens dels organitzadors, els propietaris i algun que altre permís concret de l’administració, a haver de cenyir-se a la  llei del 1995 en la que es regulava  l’accés motoritzat al medi natural, i que els va obligar a trobar fórmules que els permetessin continuar realitzant aquest esport en els sectors on es practicava, com va ser la figura de l’Àrea de Lleure i Esport. Darrerament, hi ha hagut una sèrie d’estira-i-arronsa entre totes les parts implicades precisament per trobar aquest encaix entre la prova esportiva del trial, amb la presència concreta d’unes 200 motos en 3 dies, i la conservació i la preservació del medi natural a on es practica. 

Els santjoanins i santjoanines sabem el que significa i els beneficis que comporta aquesta prova per Sant Joan, a part del propi valor afegit que té com activitat esportiva. Sant Joan es revitalitza gràcies a les seves entitats i les associacions que el fan bategar. Per tant, la missió que tenim de manera imminent a sobre la taula és que totes les parts implicades ens asseiem conjuntament i busquem l’encaix necessari entre l’esport i el medi. No tan sols per la realització dels 3DTS, sinó perquè els mateixos membres del Motoclub Abadesses puguin practicar l’esport del trial en aquest entorn immillorable que tenim. El que volem és que així continuï essent. Perquè aquest entorn també és un valor afegit per la mateixa competició.