Vaig llegir la carta publicada el passat dijous 24 de març en aquest diari en l’espai cartes al director, que feia referència al model de l’Agència de la qual en sóc president, titulada REINVENTAR-SE.

Pels que no em coneixeu, fa 30 anys que sóc empresari i 4 que exerceixo desinteressadament el rol de president del Consorci Ripollès Desenvolupament, actualment Agència de Desenvolupament del Ripollès. Si em permeteu voldria emprar la meva experiència per tal de donar el meu punt de vista sobre aquest assumpte.

La persona que la va signar té autoritat, al meu entendre, per parlar-ne, ja que coneix l’Agència de ben prop. Malgrat tot, en aquets escrit, si no ho entenc malament, determina els Ajuntaments com a clients de l’Agència. Estic d’acord en algunes manifestacions que ens fa, però no comparteixo aquesta, ja que no entenc que als socis, és a dir, els ajuntments se’ls pugui considerar com a clients.

Segons el meu punt de vista, els ajuntaments i algunes entitats de la comarca que participen a la junta són socis i no clients. De fet, l’Agència és un òrgan instrumental per l’execució de les polítiques de desenvolupament econòmic, per delegació del Consell Comarcal i els ajuntaments de la comarca. Els socis són els que aproven el pla estratègic i el pressupost econòmic i assumeixen la responsabilitat de la mateixa rebin o no rebin serveis de l’entitat. Resumint, amb llenguatge col·loquial, diria que paguen la festa i si hi ha ressaca la pateixen. Alguns d’aquets socis formen també part activa de la Comissió Executiva, on es prenen i aproven decisions del funcionament corrent, del dia a dia. Així doncs, en una empresa els clients en principi no tenen aquestes responsabilitats. 

És cert que si una empresa perd els clients, s’ha de qüestionar la seva estratègia, ja que si no es així al final farà fallida. Nosaltres no podem actuar d’aquesta manera perquè, com ja han manifestat, els ajuntaments no són clients, són socis, i si no aproven les mesures de millora i participació, el nostre problema s’agreuja, ja que no podem decidir cap estratègia ni acció. Malgrat que la missió i l’encàrrec de l’ens és clara, l’objecte principal de l’Agència és el desenvolupament de mesures i accions per afavorir una major cohesió i coordinació interorganitzativa, i augmentar la competitivitat i el desenvolupament global de la comarca del Ripollès. L’Agència actua, per tant, com a motor de desenvolupament del territori. D’aquesta manera, els objectius principals centrals de l’ens són: la cooperació en el desenvolupament econòmic i social; l’impuls de la competitivitat i la innovació; la dinamització i la facilitació del mercat de treball, establint polítiques de formació i implementació de polítiques actives d’ocupació; l’assistència tècnica en l’àmbit de la promoció econòmica; l’impuls d’infraestructures; la gestió ambiental sostenible; el suport a la producció agroalimentària local i el foment del turisme.

El problema es pot agreujar més si a sobre un soci es dedica a posar pals a la roda. Si ho comparéssim a una empresa, nosaltres som una entitat on el client (l’usuari, el beneficiari) es el ciutadà, la petita empresa comarcal i les entitats de la comarca, sobretot aquelles societats sense ànim de lucre que agrupen col·lectius de productors i artesans. Els nostres serveis son gratuïts en la seva majoria (Aula d’Hostaleria, Orientació i Inserció laboral, Promoció Turística, Sector Agroalimentari, Emprenedoria, Energia - Biomassa i altres). Com veureu en aquest cas hi ha diferència entre l’empresa privada i la nostra entitat, ja que la pèrdua d’aquets serveis en el nostre cas perjudica als clients, als beneficiaris, a la ciutadania, ja que perdran els mateixos. 

També els grans perjudicats serien els nostres treballadors de l’entitat que, com sempre manifesto, estan acostumats a treballar en situació d’incertesa. Anualment renoven els seus contractes de treball d’acord amb l’aprovació per part de les entitats públiques i ens superiors de nous contractes de col·laboració amb la nostra entitat. És molt trist veure que treballen en una entitat que molts responsables d’organismes públics governamentals ens posen d’exemple (valorant l’eficiència en l’ús dels recursos públics i els serveis que dona a la ciutadania –podeu veure les memòries de l’entitat dels últims 3 anys-), on molt Ajuntaments (diria pràcticament tots) reconeixen la feina que s’ha fet aquets 5 últims anys, i tot i així hi ha veus que pretenen carregar-se’l... quina incongruència, oi?

Per tornar al tema que m’ha portat a fer aquesta carta, si no vaig errat, els clients no són els ajuntaments, si no els socis; i el perjudicat per la pèrdua dels malnomenats clients no es l’Agència, sinó el ciutadà i les entitats que són els benefactors principals dels recursos i l’activitat generada.

De tots nosaltres depèn que el Ripollès sigui un territori generador de noves oportunitats de negoci i activitats productives, ja sigui a partir de la valorització dels recursos endògens, tant naturals com humans, com amb la implantació de noves iniciatives que s’hi puguin establir. Aconseguir que la comarca del Ripollès, una comarca de muntanya amb una rica diversitat territorial, generi noves oportunitats econòmiques donant valor al seu patrimoni natural i cultural, al mateix temps que enforteixi i diversifiqui el teixit productiu existent, fent possible una societat oberta, diversa, cohesionada i responsable, afavoridora d’igualtat d’oportunitats. Això requereix una implicació sincera de tothom (socis) participant d’una estratègia conjunta en aquesta nova etapa, que serveixi per abandonar “trifulgues” territorials i treballar al servei de les persones i del territori!