Recordo que en la meva època d’estudiant, l’entranyable professor i amic Josep Piquer, ens solia explicar totes les bondats de tenir un ofici i la importància d’estar format. En aquell moment això no ho enteníem, però ara, a mesura que un es va  fent  gran, es veu l’amplitud de les seves paraules i que eren ben certes. Avui podríem dir el mateix si l’ofici l’entenem com estar preparat per exercir una activitat.

La situació mundial, la globalització, la producció a països asiàtics de baix cost ha trastocat tot el mercat laboral, no es pot entendre com una Europa pròspera afavoreix una deslocalització de tots els elements productius, fins a assolir uns nivells de desocupació tan greus i lamentables.

Avui pocs oficis tenen garantit un lloc de treball, és cert. Però hi ha una premissa que hem de tenir clara: és i serà més necessari tenir cada vegada més formació per ocupar els llocs de treball que es creïn en el futur. Això és un fet, la formació és el pilar bàsic. A l’escola hauríem d’aprendre que existeix, entre d’altres, un ofici que és el d’emprenedor. La formació professional, tantes vegades menystinguda per no dir oblidada pels governs de tots els colors, ha estat la llavor que ha fet néixer nous projectes que, amb el temps,  han esdevingut empreses.

Calen joves o no tan joves que, decidits, tossuts i esperançats vulguin arriscar-se a invertir en futur. Penso que la independència en molts aspectes, personals i socials, s’assoleix quan un disposa de diners per a invertir-los en projectes de futur. D’això abans en dèiem guanyar-se la vida.

Un projecte, una idea, a la fi, una activitat nova, és il·lusió i ganes de fer quelcom nou i això dóna vida al que ho fa i als que s’involucren. Per fer emprenedoria és evident que l’escola hi té un paper bàsic, importantíssim, cal canviar moltes coses, però també crear il·lusió. En definitiva, cal sembrar la vocació en l’estudiant per tal que vulgui esdevenir empresari.

Aquesta paraula sembla que pot tenir connotacions negatives, però sense les empreses i els llocs de treball res no funciona. Quan arribem a aquesta conclusió costa d’entendre que si la creació de llocs de treball és tan important, com és que és tan difícil poder-ho fer?

Una vegada superades totes les barreres, començar a formalitzar la paperassa és un calvari, tan localment com en l’àmbit de qualsevol administració. Faltaria a la veritat si no remarqués els enormes esforços que fan els alcaldes de tot el Ripollès per ajudar a tots els que volen crear i mantenir llocs de treball, però l’embolic de lleis fan quasi impossible assolir l’objectiu.

Un dels nostres objectius ha de ser poder viure i treballar al Ripollès. Avui ja disposem d’una xarxa de comunicacions immillorable, però cal que en el futur els joves que marxen a estudiar, puguin tornar a viure a la comarca per establir-s’hi definitivament.

Les administracions han de preocupar donar les facilitats i no posar impediments de tota mena perquè es desenvolupin noves activitats que potser vindran de fora, fent més atractives, si cal, les condicions.

Cal que amb l’ajuda de tots puguem frenar la marxa de famílies de la comarca, i torna a ser una comarca plena de vitalitat, emprenedora com cap d’altre i amb objectius de futur definits que facin que el nostre teixit social es consolidi i esdevingui sòlid.