A Catalunya estem immersos en un Procés que està provocant els canvis d’orientació política més substancials dels últims 30 anys i que podrien arribar a ser més profunds que la transició viscuda entre el 1976 i el 1982.

El novembre passat, el Parlament català va aprovar la declaració de l’inici del procés de creació de l’estat català independent en forma de república i l’obertura d’un procés constituent ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana.

Que les persones puguin, de la manera més directa possible, elaborar les seves normes més bàsiques de relació és una qüestió molt potent i té un nom: Empoderament.

En paraules de Marc Llorens Guim, l’empoderament de la ciutadania ...”és  el procés a través del qual els ciutadans prenem consciència de l’extraordinària capacitat que posseïm per decidir, valorar, oposar-nos, regular i opinar sobre tots aquells afers que ens afecten d’una manera o altra. En altres paraules, consisteix a adonar-se de la prodigiosa fortalesa espiritual, política, social i econòmica que tenim els individus per transformar la realitat que ens rodeja”* 

Aquest empoderament ja s’ha visualitzat: El sistema polític vigent des de la Transició, està fent aigües. Els partits tradicionals han perdut gran part del seu vot, els independentistes s’han més que triplicat a Catalunya, les principals ciutats espanyoles estant governades per nous actors polítics i a l’Estat, potser, s’hauran de repetir les eleccions per l’impossibilitat de formar govern per primera vegada en 39 anys.

Ara bé, hi ha ciutadans i organitzacions polítiques que no volen participar d’aquest procés per diferents motius: perquè fa por implicar-se i que hi hagi conseqüències negatives; perquè fa por implicar-se i després quedar decebut; perquè la participació cansa i es prefereix que ens donin les coses fetes. També  perquè hi ha un full de ruta cap a un  destí premarcat d’inici (la independència). També perquè no es vol participar en el “Si volem que tot continuï com ara, serà necessari que tot canviï”, que semblen haver abraçat una part de la gent d’ordre i de seny del nostre país.

Malgrat que aquestes reticències ara és el moment de tornar a explicar que tot el que s’ha aconseguit ha estat gràcies a la mobilització de les persones i la societat civil. Que les associacions, els sindicats, els grups i els partits que es diuen transformadors no tinguin por que se surti al carrer, es participi i s’opini sense guió previ.  La por l’han de patir aquells i aquelles que viuen dels privilegis i que han estat inductores i beneficiàries de la corrupció que fa temps aflora a tants nivells.

Si participem a fons, cap estructura preexistent podrà controlar el resultat final d’una ciutadania empoderada.

*http://blog.ferrerguardia.org/2013/09/lempoderament-de-la-ciutadania/