L’economia s’està adonant que cal canviar la direcció en la qual s’ha mogut històricament. Des de la revolució industrial el que ha fet l’economia ha estat extreure matèries primeres i transformar-les en productes pel consum de les persones. No s’ha preocupat per si les matèries s’exhaurien o si tenien efectes que no eren acceptables per a la humanitat. El resultat de l’augment del benestar que significava el model era prou important per no veure res més.

L’evolució del món i, sobretot la globalització, ha fet que l’augment del consum hagi crescut de forma exagerada, amb efectes molt nocius per l’esgotament d’algunes matèries primeres i per efectes sobre el canvi climàtic, fent veure que el model de consumir per consumir ja no és vàlid.

Les administracions van actuant a poc a poc en aquesta direcció, essent l’acord COP 21 de París sobre el canvi climàtic el principal exponent. Però és en les empreses on el camí agafarà més velocitat perquè el món comercial ha interioritzat que produir de forma sostenible serà un valor de venda. Així que la producció anirà fent-se cada vegada de forma més intel·ligent, utilitzant menys energia, aigua i matèries primeres, camí que porta alhora una reducció de costos.

El canvi, però, també ha de venir del consumidor essent més responsable en la compra, consumint només per la seva necessitat, triant els productes que siguin més sostenibles i li permetin ser un actor en el canvi de model. Només amb la interacció consumidor-productor serà possible produir productes molt més sostenibles, fet que repercutirà en millors costos i en una millora del poder adquisitiu del consumidor. 

Això que explico no és ciència ficció, és l’observació del que passa en molts mercats, on algunes empreses porten la davantera i les altres s’ho miren per si han d’actuar. La velocitat de l’adaptació d’un model més sostenible dependrà de com de pressa el consumidor es posicionarà al respecte i obligui a la indústria a fer el canvi. La tecnologia i el coneixement hi són.