Sóc dels que està convençut que els humans disposem de més recursos dels que aparentment tenim. Algunes persones compten amb una forma d’energia addicional que els capacita per gestionar situacions difícils o inesperades, i sobretot per afrontar reptes aparentment insalvables a ulls dels seus congèneres. Estic parlant de les emocions i tal vegada de la més poderosa de totes elles: la passió.

Quina és la teva passió?

Confuci deia que si trobes alguna feina que t’apassioni, ja no hauràs de treballar mai més. Que gran va ser aquest home, del qual la seva filosofia conforma els pilars de la cultura xinesa. Que bé ens vindria a occident aprendre els seus ensenyaments!

La passió pel que un fa, permet que els dies no es distingeixin uns dels altres encara que uns siguin millors que altres i alhora fa que tots siguin diferents. Fa que l’adversitat sigui una prova més que cal superar. Que abandonar no és una opció. Fa que l’equip es vegi com un tot i no com un cúmul d’individualitats, ja que tots depenem de tots. La passió és la gasolina necessària per perseverar, per sentir-te capaç de competir amb qui sigui, ja que et dóna la confiança suficient per continuar treballant per distingir-te i diferenciar-te. I, sobretot, la passió serveix per insuflar confiança a tot el món que t’envolta. 

Moltes vegades penso que quan parlen que Steve Jobs, el fundador d’Apple, emetia un camp d’energia que distorsionava la realitat. En realitat el que volien dir és que Jobs imprimia tal quantitat de passió en tot el que feia que redundava en què les persones que l’envoltaven acabessin veient-ho tot tant clar com ho veia ell.

La passió, però, només és un dels ingredients màgics de la llista de virtuts, aptituds, i sobretot actituds que conformen l’emprenedor.

Emprenedor: diví tresor

Quan se n’adonaran els polítics que el millor recurs que té el país per sortir de la crisi són els emprenedors?

Per nosaltres, els problemes que implica la crisi no són molt diferents de quan endegues un nou projecte: una adversitat més. Al final del dia, per una startup, per un emprenedor, la crisi en realitat és una gegantina oportunitat. Les empreses consolidades estan tan ocupades en no perdre allò que les ha sustentat durant anys, que no veuen les noves oportunitats (o les temen). És aquí on l’emprenedor “viu” les sabrà aprofitar per al seu projecte.