Verba volant, scripta manent. Aquesta expressió la reconeixem com a clàssica i, per això mateix, tremendament ambigua i vigent. Els actes de llegir o d’escriure són singularíssims; una relectura del mateix text en diferents circumstàncies provoca efectes variats. En un món on la varietat i el canvi semblen l’única constant, l’obsessió de fixar missatges resulta contradictòria, antinatural, abusivament artística o quixotesca. Sòcrates desconfiava que es pogués ensenyar res a través de l’escriptura, ni aprendre’n res -i ho sabem gràcies a haver-ho escrit Plató!-

Cada text tria els seus lectors. No per raons de “gramàtica” o art de les lletres -avui molt difosa, sense gaire vessament de sang-, sinó per la capacitat de sentir el plaer d’enfrontar-s’hi, arravatar-s’hi, gaudir-ne i apassionar-s’hi. Un goig alhora difícil i humil, escuchar con mis ojos a los muertos que volia Quevedo, que volia dir tant com reobrir-los a la vida.

I escriure? La simetria entre llegir i escriure és una il·lusió pedagògica moderna. Cent anys enrere aprendre a confegir lletres suposava un sobreesforç i un sobresou en l’escola elemental, on la lectura sí que era obligatòria. Dins una fàbrica de filatures de Ripoll en la postguerra, un jornaler acomplia la transacció setmanal: l’obrer traçava una creu sobre un paper a canvi d’un sobre contenint altres papers (pocs, però de curs legal). Un testimoni, persona notable i aliena al despatx, va sobtar el gest rutinari: “Un moment, X. Com és que ara signes així, si vàrem estudiar el batxillerat plegats?” L’horrible sospita de l’escriptura no es podia tractar en aquell imperi amb la ironia d’un Voltaire.

Avui, en la “modernitat líquida”, la tecnologia ha fet possible que els escrits volin i la parla perduri inalterable. Així ho vol el negoci de la comunicació. Els antics auctores competeixen amb la legió d’escriptors que reclamen la nostra lectura sobre el paper o les pantalles. Les lectures i les escriptures, plurals i variables, íntimes o compromeses, s’han multiplicat i apressat. Què en podrem rellegir en futurs Sants Jordis, de tanta lletra impresa? Històries, confessions, memòries, viatges, savieses, preguntes, suggeriments, respostes, emocions... paraules. Paradoxalment, les paraules han perdut les ales que, en alguns casos, permetien envolar-se.