El gloriós Sant Jordi

No sé si el gloriós sant Jordi, patró de Catalunya i d’altres nacions, del qual s’ha dubtat de l’existència real, pot haver estat mereixedor de ser també l’advocat del Dia del Llibre gràcies a aquesta condició de sant un xic fictici. Perquè, d’altra banda, la seva imatge de cavaller armat de llança que enforquilla el drac, no ens el permet imaginar gaire llegint una novel·la, un llibre de poemes o un assaig. Sí, en canvi, per la seva condició de salvador de donzelles raptades, que és una altra qüestió més trobadoresca. En tot cas, és el dia en el qual el públic català es llença massivament al carrer, assetja parades de llibreries i compra aquell volum anual que després llegirà o no llegirà, que aquesta és també una altra qüestió. Els editors i els llibreters fan la meitat del negoci de l’any i als escriptors se’ns demana que estiguem al peu del canó disposats a signar el que els amables clients ens posin davant. Jo mateix, que he acomplert amb aquesta simpàtica exigència en múltiples ocasions, puc recomanar als autors que, per tenir èxit, circumscriguin la tasca dedicatòria a la seva àrea d’influència, a menys que un aparegui diàriament en alguna tertúlia dels mitjans de comunicació que llavors el món sencer farà cua per veure’l en persona. L’única pega que es trobaran serà haver de recordar el nom d’aquell conegut que per un moment no els ve al cap, però fins i tot això té remei amb alguna pregunta subtil. Explico tot això perquè, fa més de vint anys, vaig ser convidat per una important editorial barcelonina a instal·lar-me en una parada de Canaletes juntament amb un altre company d’ofici literari. Vam veure passar per davant del taulell milers de vianants amb la rosa a la mà, però ningú no ens va demanar que els lliuréssim la nostra signatura ni amb el deu per cent de descompte que comportava la Diada. Al final, ens en vam anar junts al bar de davant a prendre una cervesa i, de retorn a la parada, ens vam dedicar una novel·la l’un a l’altre i ens vam acomiadar com a amics novells. Per alguna cosa bona havia servit el Dia del Llibre a la capital.

