Una societat que té una festa com Sant Jordi és, sens dubte, una societat que es pot mirar orgullosa al mirall. I no ho dic pas perquè els dos objectes de culte de la festa siguin un producte cultural, com el llibre, i un referent de la natura, com la rosa. Ho dic perquè el gran valor de social d’aquesta festa s’ha forjat en una voluntat individual i col·lectiva de participació. Perquè, aquell dia, tothom busca un forat a la seva agenda personal per treure el cap al carrer. Voltar, passejar, compartir, gaudir amb la família, amb els amics, amb la parella o en solitari, d’uns instants màgics. 

Està bé presumir d’això. I tant! I, sobretot, no deixar de fer-ho mai. Però hem de ser crítics i no pensar que som perfectes, perquè no ho som. Heu pensat mai si s’edita massa? Us heu fixat en l’allau de llibres que apareixen per aquestes dates? Heu reflexionat mai sobre la vida que tenen els llibres als aparadors de les llibreries? No heu vist que si un llibre no es ven massa, en quinze dies desapareix? I és que oferim els llibres als consumidors com si fossin un producte de fast food quan, en realitat, el seu procés de creació és el més allunyat a un producte de consum ràpid. I el nostre gran error: malpaguem als creadors, que només ingressen un 10% sense IVA. Si voleu fer números, apunteu: 1 euro de mitjana per llibre venut. O sigui, que o vens milers i milers de llibres, o és impossible viure d’escriure. 

Penseu-hi mentre volteu per les parades de llibres del vostre poble. I quan arribeu a casa us torneu a mirar al mirall i, si heu estat capaços de ser crítics en moltes de les coses que envolten aquesta festa meravellosa, dibuixareu un somriure més ample. Perquè només des de l’esperit crític podrem continuar creixent com a societat. Només així podrem lluitar per canviar les coses i, per tant, ser una mica més lliures, una mica més feliços.