2011. Queralbs. 10 del matí d’un dissabte radiant del mes de juny. La vila escollia per primera vegada una alcaldessa. La bona amiga Imma Constans culminava una gran feina i es disposava a pilotar els designis del municipi que estima amb profunda passió. No volia per a res del món faltar a un dia important per a ella i per a la seva gent. Ni ella ni jo segurament érem conscients del camí que començava a dilucidar-se davant nostre... Un camí que, per sobre de tot, ens ha permès teixir una gran amistat. 

S’acabà el ple i, entre les rialles i l’alegria del moment, s’acostaren en Ramon i la Neli, els companys de viatge de l’Imma. No podien contenir, de fet, l’emoció. 

En aquell precís moment em va passar pel cap què hi feia, en Ramon, a l’Ajuntament de Queralbs. Un home que havia viscut tantes coses, que havia gaudit tant voltant per mig món, que havia treballat tant; jubilat a poques passes de la Vall de Núria i prenent possessió com a tinent d’alcalde d’un petit ajuntament del Pirineu. 

Aquests anys m’han permès anar entenent què ha mogut en Ramon: la seva profunda estima per Queralbs i la seva gent. Vàrem compartir projectes, reptes, llibres editats i ganes de tirar el municipi i el país endavant. Tot el que va fer en Ramon desprenia la mateixa fe cega per Queralbs, la seva gent i, per què no dir-ho, la seva alcaldessa. 

En Ramon ha estat per sobre de tot una bona persona. I en aquest món en què vivim no sempre és fàcil poder-ho dir amb tanta lleugeresa. Això és el que em va captivar d’ell des del primer dia. 

Mai he dubtat en fer tot el que ha estat el meu abast per ajudar-lo. I avalar tots i cadascun dels seus projectes. La seva força ha permès a Queralbs fer un pas endavant aquests darrers anys i la seva gent li va voler agrair, ara farà uns mesos, reelegint-lo com a regidor d’un ajuntament que estimava. Imma, Magda i Carme, us pertoca mantenir viva l’estela que vàreu iniciar. Rere els rosers de cada cantonada del carrer Pla sempre hi restarà, amatent, l’empremta d’un home bo. Gràcies Ramon!