Avui és un dia trist per a Queralbs, i per a tots els que ens sentim queralbins, perquè hem d’acomiadar-nos d’un amic, i el pitjor dels comiats no és la separació d’allò que has conegut, sinó la pèrdua de tot allò que no has arribat a conèixer. 

El nostre municipi perd el seu tinent d’alcalde, en Ramon Feixa, i ara, si em permeteu, vull dirigir-vos unes paraules com a alcaldessa de Queralbs i com a bona amiga d’en Ramon.

En Ramon fou sempre un apassionat de Queralbs. Un somiador que perseguia els seus somnis fins a fer-los realitat. Un home convençut que podíem anar molt lluny, i que teníem grans reptes al davant. Un gran amic, sense fronteres ni límits, que vivia i deixava viure. Un enamorat de l’entorn del seu poble, que difonia i defensava sempre que en tenia ocasió.

Durant aquests darrers anys, en Ramon ha treballat molt per aconseguir la fita que s’havia proposat. Incansablement, ha perseguit cada oportunitat per fer créixer el nom de Queralbs aquí i fora d’aquí. En Ramon era també l’home dels elogis envers els altres.

Sense adonar-me’n, ell sempre era allà al meu costat quan el món se’m tancava, quan relliscava entre el fang de la sempre difícil administració local, quan les coses no anaven prou bé. Llavors tot era responsabilitat de tots, i calia fer pinya per superar aquell sot i seguir endavant.

Mai oblidaré la força amb la qual defensava tot el que fèiem plegats. L’home que sempre hi era per recordar que allò que havíem fet (i que ell havia somiat) responia a la meva bona gestió.

En Ramon era també un gran amic, un magnífic company de viatge que em va confiar els millors anys de la seva vida per fer realitat aquest projecte compartit. Mai podré agrair-li prou aquest suport inequívoc, aquesta convicció ferma que allò que feia sempre estava bé.

Ramon: has vist i tocat la terra de quasi tots els continents, has sentit escapolir-se entre les teves mans l’aigua de molts mars, has notat el que se sent quan el sol neix i has gaudit de la bellesa d’un capvespre. Que on siguis, aquestes paraules recordin els teus somnis. 

Per a tu i per a tots els que estimen la nostra terra, per la seva dignitat i llibertat, seguirem treballem com si fos demà l’últim dia, passaran els anys i Queralbs mantindrà intacte aquell somni que hem forjat plegats: el de fer avançar un poble que hem estimat i seguirem estimant malgrat que l’existència ens separi. 

Sota els tocs del vell rellotge de l’ajuntament, hi restarà indemne la teva noblesa. Gràcies per ser-hi, Ramon!