Vivim moments extraordinaris, situacions anòmales i fins i tot inèdites i irrepetibles. De fet, la història ja té aquestes coses, els canvis profunds en una societat són molt lents de gestar-se, però extremadament ràpids, en una perspectiva temporal, de produir-se.

Catalunya experimenta un canvi d’horitzó de 360 graus. L’autonomisme ha passat a millor vida, i comença a gestar-se l’Estat propi. Aquest canvi ha estat produït per la societat catalana, que cansada, ha empès a la classe política, i aquesta ha entès el mandat democràtic sorgit del 27 de setembre.

Espanya experimenta una necessitat de canvi molt profunda, una transformació real d’un sistema caduc i ranci. Aquesta exigència va quedar manifesta amb els resultats electorals del passat 20 de desembre.

La classe política catalana va entendre el clam del poble català i el primer Parlament independentista de la història ha començat a fer els deures.

La classe política espanyola no ha entès el clam del poble espanyol, que fruit de les últimes eleccions generals, va deixar una cambra baixa fragmentada, però amb opcions reals de portar a terme aquest canvi de polítiques retrògrades i involucionistes del PP.

Hi ha mil i una interpretacions possibles, però hi ha 4 fotografies fixes tant objectives com reals:

1-S’ha acabat el bipartidisme dels 2 partits dinàstics, PP i PSOE.

2-S’ha acabat l’hegemonia del PP que ha respost sempre a l’interès d’unes empreses determinades amb accés directe al Govern, sigui a la Moncloa o a la llotja del Bernabéu. 

3-Ha arribat l’emergència de nous partits a l’hemicicle espanyol. C’s, marca blanca del PP, amb personatges més joves i possiblement més ben maquillats. I Podemos, producte del 15M i de la indignació de les classes populars que s’han sentit orfes, menystingudes i marginades del sistema.

4-Catalunya ha encetat un camí sense retrovisor possible.

Aquesta complexitat parlamentària hauria pogut configurar un nou Parlament d’esquerres a Madrid, però la incompetència, inutilitat i inoperativitat de la classe política espanyola ens ha evocat a unes noves eleccions. Aquesta ha estat la legislatura espanyola més curta de la història d’Espanya.

El pròxim 26 de juny, la història ens tornarà a posar unes urnes davant.

El poble espanyol haurà de repetir l’examen, ningú sap si  la nota final serà la mateixa.

Els catalans, que no ens va caldre repetir-lo, aprofitarem, com fem sempre, les urnes espanyoles, per fer sentir el nostre anhel, i una vegada més deixarem palès que nosaltres, sí  que tenim clar on anem i què volem.