El preu del vot

Estem veient una Europa que no ens agrada, que s’ha oblidat del seu passat més recent. Una Europa que s’atreveix a saltar-se la legalitat internacional més elemental, el dret d’asil, recollit en la Declaració Universal Dels Drets Humans, condemnant a tots els refugiats que truquen a la porta d’Europa a un futur incert.

 

El dret d’asil diu simplement “que en cas de persecució i que la vida estigui en perill, tota persona té dret a cercar asil a altres països”. Aquesta frase tant obvia i que qualsevol persona amb sentit comú l’avalaria, la Unió Europea ha estat incapaç de portar-la a terme en un mínim de garanties. Els 28 de la UE no han trobat el mínim concens per resoldre el drama humanitari que s’està produint en terres europees i l’única solució que han trobat és la de repatriar, sense cap mena d’escrúpol, a tants refugiats com pugui i amb la màxima velocitat possible cap a la veïna Turquia. País que deixa molt a desitjar en matèria de drets humans i de llibertats individuals o col·lectives. Com podem acceptar que la millor solució trobada pels nostres governants, és la de donar la gestió de la crisi dels refugiats al govern Turc? Com podem creure’ns que Turquia donarà les màximes garanties humanitàries als refugiats, quan el seu president és capaç de carregar contra la seva població per garantir la seva supervivència política?  

 

Europa ja ha resolt el problema: pagant amb diners i beneficis polítics al govern d’Erdogan perquè gestioni la crisi dels refugiats, i així la benestant Europa podrà dormir tranquil·la pensant que ja ha solucionat el problema.

 

Els nostres governats es passen la pilota entre ells i es reparteixen les culpes entre declaració i declaració a l’espera que la seva posició intransigent, els afavoreixi a les negacions que mantenen entre uns i altres. Si em quedo tants caps de bestiar quins  beneficis polítics o econòmics obtindré? Ben mirat no som molt millors que la Turquia d’Erdogan, i si a sobre pots repartir la culpa entre 28 països, no es fa tan feixuga la culpa. 

 

Per sort hi ha una altra Europa, que malda per no resignar-se a aquesta realitat. És una Europa que saps que els Europeus som refugiats de cor i de memòria, hereus d’aquella Europa destruïda per la barbàrie de la guerra, que va fer que milions de ciutadans europeus haguessin de marxar cap a altres territoris del planeta per poder sobreviure. L’èxode Europeu que es va produir a mitjans del segle XX, ha fet d’Europa el territori que ha generat més refugiats en els últims 100 anys.

 

Tot i així, l’Europa actual l’hem creada nosaltres. I per això no podem deixar que ens omplin de pors amb discursos apocalíptics, fent-nos creure que aquells que venen ens prendran el pa, o que són terroristes camuflats entre dones i nens, per atemptar a casa nostra. Comencem a obrir els ulls i deixem de repetir aquell mantra que utilitzem per no assumir les nostres culpes. “Entre ells s’ho manegen tot. “Nosaltres voldríem però és impossible, perquè tot està organitzat i apamat pels mateixos”. I la típica frase que ens immunitza de tots els nostres pecats “tots són iguals,  mani qui mani tots hi són per omplir-se les butxaques”. No ho dubteu, si algú us diu aquesta frase, és que els ha votat repetides vegades.

 

Només nosaltres podem canviar aquesta Europa, segur que serà difícil i feixuc, però només serà possible si pensem el que votem i deixem de votar allò que es pensa.