Abans de començar a explicar-vos una de les millors etapes de la meva vida, deixeu-me que us expliqui com funciona ben bé la Comissió de Festes de Ripoll. La Comi és una entitat que forma part de l’Ajuntament de Ripoll, està encapçalada per dues figures molt importants, el Regidor de Festes i la Tècnica de Joventut i Festes.  La resta de membres que en formen part són persones que volen col·laborar i formar part d’un projecte molt engrescador i enèrgic. Cal esmentar també, que aquest grup es  conforma al voltat d’idees totalment apolítiques, és clar.

Com anava comentat, jo vaig entrar a La Comi, al febrer del 2009. La meva entrada va ser una mica ”forçada”, tot s’ha de dir, ja que hi havia un munt de persones que sempre em deien: “Tu Pau has d’entrar a La Comi, tu vals per això!”. Aquest “això” encara no sabia el que representava, més endavant  ho descobriria. En aquells moments, hi havia al capdavant un grup molt bo i molt unit, ens van acollir de braços oberts ja des del primer dia i, vàrem aprendre, de mica en mica, el petit món que gira al voltant de les festes. De seguida em va enamorar i encantar. De la mà d’en Roger, les Annes, en Santi, en Hueso, la Patri, la Viveca... vaig començar a programar, a contractar els artistes, planificar tota una festa i a resoldre la majoria de problemes que poden sorgir, que en són uns quants.

Després d’aquests anys, ells ens van deixar el relleu a nosaltres. Amb en Marc i l’Anna, l’Òscar, en Roger, en Pol, en Toni, en Gerard, la Viveca, i totes les persones que han format part de La Comi, vam començar un projecte molt il·lusionats i amb molta empenta. El repte era molt alt, ja que l’antiga Comi havia fet les coses molt ben fetes. 

Una feina molt sacrificada, moltes hores, però omplia molt. Veure la gent gaudir de la festa que tu has pensat, repensat i planificat, no té preu. La responsabilitat i nerviosisme de cada dia, desapareixen quan obres els llums i la gent està entusiasmada i orgullosa del seu poble. I sobretot, les grans opinions de tothom, que et fan millorar dia a dia. Ara bé, també té els seus “handicaps”, mai plou a gust de tothom.  Però gràcies a aquestes petites aportacions són les que ens fan créixer i tenir una visió més crítica i  constructiva de cara als anys vinents.

Per acabar, només m’agradaria donar les gràcies a tothom amb qui he tingut l’oportunitat de creuar-me en aquest camí, a les persones que sempre han estat allà en els moments més difícils de La Comi, a la gent amb la qual he tingut el gran honor de servir un cubata o cervesa, per les converses fins a altes hores de la matinada a l’Ajuntament, i sobretot a una persona que ens van ensenyar a ser valents, en Pol.ws en Hue, la Patri... vam comenm comentc. em ira al voltant de les festes. De seguida em va enamorar i encantar.