Segons el Consell Internacional de Museus (ICOM), un museu és una institució permanent, sense finalitat de lucre, al servei de la societat i del seu desenvolupament, oberta al públic, que reuneix un conjunt de béns culturals mobles i immobles de l’home i del seu medi ambient, els conserva, els documenta i estudia, els exhibeix i en difon el coneixement per a la recerca, l’estudi i el gaudi intel·lectual i estètic, i es constitueix en espai per a la participació cultural, lúdica i científica dels ciutadans.

Aquesta definició ha estat discutida i fins i tot matisada pel propi ICOM, i hi ha hagut molts debats al voltant de la importància i la funció dels museus. Actualment, els museus són molt més que el patrimoni que conserven, són institucions obertes a la població amb una valor com a centres de cohesió social, on cada vegada més es busca la cooperació i la implicació amb els seus usuaris. 

El Dia Internacional dels Museus es va començar a celebrar l’any 1977 amb la intenció de destacar la importància que tenen els museus en la promoció del diàleg intercultural i el desenvolupament cultural. Des de llavors s’ha buscat una temàtica específica cada any, enguany a estat Museus i paisatge cultural. 

El cas català té una història pròpia. Molts dels nostres museus tenen una trajectòria llarga i han estat cabdals per a la conservació del patrimoni en moments de risc. Les seves col·leccions representen la història, el llegat i la memòria col·lectiva de la nostra societat, són el testimoni de l’art en totes les seves vessants, la cultura popular, les tradicions, la crònica, l’arqueologia, l’imaginari, la ciència i la tècnica, la natura..., ens ajuden a entendre com som, d’on venim, i ens comencen a  ensenyar cap a on anem.

El millor reconeixement que es pot fer a un museu és visitar-lo, gaudir-lo i viure’l realçant, així, el seu llegat, la seva història.