Estem vivint en una societat molt canviant que tot passa molt de pressa, a vegades cal parar-nos un moment per reflexionar, o simplement per gaudir d’una situació, una activitat, una frase, un comentari, un somriure, en definitiva, prendre consciència d’allò que estem fent. Aquesta rapidesa, aquesta immediatesa, la necessitat d’obtenir resultats, es traspassa en el món educatiu. Sovint tens la sensació, com em deia l’altre dia una mestra mig de broma mig seriosament: «així que ja anem tard». Crec que ni anem tard ni anem aviat, el que sí que anem és atabalats; atabalats per molts motius que solen ser diferents en funció del càrrec que ocupes en l’organigrama del centre. Si formes part de l’equip directiu, hi ha les múltiples plataformes i aplicacions que contínuament s’han d’omplir, i que, sovint, et treuen de polleguera, la gestió del dia, tot s’ha d’avaluar, tot s’ha d’analitzar i després s’ha de transmetre al claustre del centre. Si ets tutor, has d’encabir tot allò que contínuament et va “caient” a l’escola. Si ets alumne... tens a les mans un món per descobrir.

Per altra banda, com a bon mestre, t’has de continuar formant i informant. I com es fa tot això? Només hi ha un secret: prioritzant, seleccionant i gaudint del que estàs fent. Però per a fer-ho cal parar-nos i reflexionar sense pressa, com us deia a l’inici d’aquest escrit. Tot això està molt bé! Però quina ha de ser la nostra prioritat per sobre de totes les altres? Claríssim, els alumnes! Quins? Els més avançats, els més moguts, els més distrets... TOTS! Com comentava una altra mestra de llarg recorregut en el món educatiu: «primer els alumnes, atendre les seves necessitats, després podem fer, si cal, meravelles!»