Comprar una rentadora i no voler endollar-la o no voler comprar sabó. Voler tenir un gos, però no estar disposat a treure’l a passeig. Tenir un microones i no poder treure’n el precinte de la porta i fer-lo anar. Comprar un parell de bitllets d’avió i que un dels dos es desdigui del viatge a última hora perquè la ruta al final no convenç malgrat que la destinació mola. Deixar-se seduir, donar ales a l’altre i deixar-lo tirat perquè de cop i volta emergeix una contradicció interior. Afirmar una cosa i canviar de parer i deixar l’altre amb un pam de nas. Fer una promesa i fer-se enrere. Fer un tracte, no complir-lo, però voler mantenir-lo.

Paradoxa. Estupefacció. Sorpresa. Expectatives frustrades. L’ai al cor. Incertesa. Mal humor. Decepció. Crispació.

Al setembre volem saber si ens deixaran endollar la rentadora i ens deixaran comprar sabó. Volem saber si hi ha el compromís d’anar a passejar aquell gos amb el qual ens morim de ganes de compartir la companyia. Volem saber si ens quedarem tirats o no quan arribi el moment d’emprendre aquell viatge que tant hem somiat. Volem saber si quan ens van donar ales per aquesta relació la cosa era seriosa; si aquesta contradicció interna ens acabarà fent més mal. Si les paraules segueixen sent en ferm o ens tornaran a deixar a l’estacada. Si els tractes es compliran. Si les expectatives generades eren falses.

Al setembre volem aclarir aquestes contradiccions que encallen el funcionament normal de la nostra relació. Una relació de parella que ens ha fet renunciar a tantes coses. Tant a tu com a mi. Una relació de parella potser de conveniència però amb un objectiu clar i compartit, tant suposadament com clarament. Un objectiu que no som nosaltres mateixos sinó tothom.