Els solsticis sempre han sigut moments molt especials per la seva energia i màgia que emanen. És per aquest motiu que totes les cultures ho celebren amb diversitat de ritus. Al nostre país, pel fet de ser catòlic, aquesta festa pagana, la fem coincidir amb el dia de Sant Joan. Són les creences i llegendes relacionades amb aquesta festivitat, sobretot les que tenen a veure amb ler herbes i les seves virtuds guaridores, i amb personatges mitològics de gran rellevància com el Comte Arnau, tota mena de fades, bruixes, etc.

És òbvia la riquesa llegendària de la nostra comarca. Només hem de deixar-nos impregnar de la seva màgia durant aquests dies tan propicis i obrir les portes del conscient i del subconscient i gaudir. Per sort nostra, grans estudiosos com Josep Romeu i Figueres i Joan Amades, entre molts altres, han fet la feina de recollir i analitzar tot aquest nou llegendari que ens envolta i forma part de nosaltres. Ara, només cal potenciar-lo i, com ja he dit, a gaudir.

Bona part del Ripollès es caracteritza per tenir una orografia singular. Abunden les coves, avencs i gorgs, els quals han propiciat els mites. El Comte Arnau a les dotze de la nit, també el dia de Sant Joan, surt esperitat del Forat de Sant Ou, amb el seu seguici de condemnats per encalçar una presa que només veuen ells i a la qual empatiten eternament. La gent de la comarca que ho veu se sent empès envers ells i desapareix per sempre. Les coves de Ribes, Gombrèn, Vallfogona de Ripollès i altres indres són escenari de moltes històries de fades, encanteris, bruixes, dimonis, follets... Les de fades tracten de les seves bugades i dels atrevetis que afagen una peça de roba seva per asseguar-se la prosperitat. Seria el cas del jardí d’un jardí de Fabridors, a prop de Gombrén, que després d’aconseguir quedar-se amb un tros de llençol, es va convertir en un home ric per sempre. Al camí de Campdevànol a Ribes, en canvi, hi ha una cova on hi viuen encantants que piquen pendre i encantades que reten. Fan tant soroll que se senten des dels pobles propers. El dimoni, mentrestant, es banya al riu, el qual es tenyeix de vermell i deixa olor de sofre. Quan a les bruixes també trobem històries arreu (Gombrèn, Sant Joan de les Abadesses,...). Antigament els ripollesos creien que aquesta nit les bruixes escampaven el mal art pels camps a qui volien que perdés les collites. També es creia que aquesta nit surten els joanets, unes llumetes en forma de persona petita que guarden tresors. La seva presència indica un tresor amagat. Si algú s’hi apropa, l’ataquen furiosament i el malaeixen fins al punt de ficar-se dins les orelles i cremar-lo si no aconsegueixen espantar-lo.

De la màgia relacionada amb les plantes, cal dir que per ser una zona muntanyenca és durant aquests dies quan la natura està en el seu màxim esplendor. Per això, és creença aquí i a molts llocs d’Europa que les herbes tenen virtuds especials, tan a l’hora de guarir (hipèric, sauc, berbena,...) com pel seu poder emolètic, ja que moltes d’elles protegeixen de les bruixes (all, carlina,...). 

Al Ripollès es cremava gram, canyoca i altres herbes indesitgables amb la creença que així es dificultava la seva proliferació, entre moltes altres creences. 

On més s’expressa la màgia és a les fogueres o coves, tal com les anomenem els gombrenesos (possiblement segons Joan Amades, en record dels anacoretes que vivien a les coves de Montgrony). És la tradició que més a perdurat fins als nostres dies, amenitzades pe seus protagonistes: els petards. A la comarca els ramaders i tothom qui vetllava per la salut del bestiar, encencien fogueres als camins ramaders per on transitaven. Les fogueres teníen un caràcter purificador tan per la salut de l’home com pel vestiar i pels conreus. Per aquest motiu, ens han arribat tantes creences i dites relacionades amb les fogueres, sobretot les que fan referència als prometedors i màgics salts. Els quals, entre altres coses, asseguraven salut o amor per tot l’any o eternament. Fins i tot una parella del mateix sexe es consolidava si saltaven plegats.

Aquesta nit és tan màgica que hom pot esdevenir bruixa o bruixot; només cal fer set tombarelles en cada una de les direccions en una cruïlla de quatre camins. I són molts els sortilegis i beneficis que han perdurat. Per posar un exemple, dir que a Ripoll es feia un malefici que consistia en amagar un ou sota un formiguer tot recitant un conjur i a mida que aquest es corrompia, també ho feia la víctima.

I a viure, que són quatre dies. Viure també vol dir imaginar.