Encara me’n recordo quan anava al col·legi i esperava amb totes les meves ganes que arribessin les vacances.

Era temporada d’estiu, d’excursions, de jocs, piscina i diversió....

Sí, les vacances són necessàries pels nens: han de córrer, jugar, relacionar-se, fer activitats i passar-s’ho d’allò més bé. I també, per què no, saber avorrir-se. Crec que necessiten un espai de temps on puguin ser el que són: nens.

Però els pares que treballem, i contents de fer-ho, tenim un calendari molt més reduït. Això fa que haguem de poder-los buscar alguna activitat, com poden ser els casalets d’estiu, o demanar l’ajuda als avis.

Hi ha gran varietat de casals d’estiu per escollir, però tots ells tenen un cost que moltes famílies no poden assumir, o sigui, un gran esforç.

Personalment, crec que la conciliació laboral i familiar fa que sorgeixi aquest conflicte, però en la societat en què vivim, serà difícil trobar una punt mig entre el calendari escolar i el laboral.
I dels quadernets d’estiu... Es compren amb moltes ganes, però a mesura que passen els dies, costa cada vegada més començar a fer qualsevol activitat.

És important que no perdin el fil per quan comencin el nou curs, no els costi tant el engegar, però res més que això... Perquè són nens...