Des de fa uns mesos un nou element se’ns ha afegit en aquest llarg i etern procés cap a la independència, el RUI (Referèndum unilateral Independència). El RUI no està estipulat dins el Full de Ruta aprovat pel Parlament de Catalunya i que, en teoria, ens hauria de portar cap a l’Estat propi. És evident que són molts els dubtes que ens genera el RUI i que ens costa treure’n l’entrellat. En primer lloc, com és que ha sortit ara fa quatre dies a la palestra i no es va fer esment fa un parell d’anys com a mínim? Com és que van ser els de la CUP els pioners a donar la veu i no cap altre partit polític independentista? Aquestes preguntes i moltes més són les que em fan donar voltes al cap i no en puc treure l’aigua clara. Però el que no veig gents clar és com farem el RUI. Tots sabem que un referèndum pactat amb l’estat no hi serà mai perquè les forces unionistes abans es deixarien tallar les mans i els peus. Encara que els Podemos tinguessin majoria absoluta al Congrés de Diputats, qualsevol acord amb el Govern català per fer un referèndum, en 5 minuts PP, C`s i PSOE ho portarien al TC, i en 10 minuts quedaria tot en un no res.

Aleshores, quina diferència hi ha entre un referèndum pactat i un RUI? Al meu entendre i sobre el paper cap. Entre altres coses perquè l’estat Espanyol posaria tots els pals a les rodes i totes les traves legals i no legals per impedir el RUI; el que ens porta a un problema tècnic a l’hora de fer el RUI. És a dir: Com s’elaborarà el cens? Qui designarà els interventors de les meses electorals? De quina manera es podrà facilitar el vot exterior i per correu? Aquestes i moltes altres són les incerteses que no veig gens clares. Només tinc una cosa clara: que el RUI no es converteixi amb una CUI (Consulta Unilateral Independència) perquè això ja ho vàrem tenir el 9-N amb personal voluntari, urnes de cartó i els seus impulsors investigats per la Justícia espanyola. Fer això seria fer molts passos endarrere i marejar més la perdiu del que està marejada, i res em fa pensar, ara per ara, que en aquests moments seria diferent del 9-N.

D’altra banda és una evidència que la gent del carrer ha caigut en bona part en el desànim veien com passen els anys i cada 11-S sortim al carrer però que no veiem cap fet o acció per part dels nostres representants polítics que ens faci pensar que s’està movent alguna cosa. Ens agradaria veure un pas ferm, un cop de puny a la taula, un ja n’hi ha prou. Però davant de les adversitats, ens trobem sempre el mateix discurs habitual: No desobeïm, nosaltres obeïm el mandat del poble sorgit el passat 27-S. Doncs bé, per obeir el mandat del 27-S en un moment o altre també s’haurà de desobeir la legalitat espanyola, i ja estem tardant massa.