Les transicions que han de venir (als nostres estimats territoris rurals)
Diu Zigmunt Bauman, el sociòleg-filòsof pare de la teoria de la societat líquida i un dels més “escoltats” dels últims anys, que la incertesa és el nostre estat mental regit per idees com les de “no sé el que succeirà”, “no puc planificar un futur”. Això ens genera un sentiment d’impotència perquè quan sabrem el que cal fer no estem segurs que sigui efectiu “no tinc els recursos, els mitjans, el poder suficient per encarar el desafiament”. I que això acaba desembocant en un sentiment de “perdedor”...
La nostra societat occidental, i aterrat això a les nostres societats i territoris rurals no estan exemptes d’aquesta sensació de fluida incertesa... Bauman categoritza la modernitat líquida com una figura de canvi i de la transitorietat, la desregulació i liberalització dels mercats... Amb aquesta metàfora explicita la precarietat dels vincles humans en una societat individualista i privatitzada, marcada per un caràcter transitori i volàtil de les seves relacions.
Fa uns anys només parlàvem de CRISI econòmica, superada? Podríem contraposar un seguit d’indicadors (deute públic, pobreses diverses...) a les “macrodades” misèrrimes que anestesien el nostre delerós sentir de la calma present i futura. Al mateix temps aquests estius, massa estius, i els hiverns, pocs hiverns, ens estan constatant que estem immersos en una CRISI sistèmica que ens hauria de preocupar molt més, la Climàtica. I podríem mencionar unes quantes crisis més que afecten el nostre model de societat i a les que no estem fent cabal... Perquè estem absorts i encadenats en el nostre sistema de petits-grans privilegis i ens espanta la incertesa de l’endemà de l’execució de les mesures que caldrien.
A partir d’aquí, potser hauríem de fer front a les transicions pendents, algunes urgents... Transició energètica, digital, pedagògica, agroambiental, organitzativa, nacional... Des dels territoris rurals com els nostres, tenim els recursos, valors i el potencial suficient per ser motor del canvi, més enllà de, com sembla, ser només subsidiaris de la metròpoli.
La nostra societat occidental, i aterrat això a les nostres societats i territoris rurals no estan exemptes d’aquesta sensació de fluida incertesa... Bauman categoritza la modernitat líquida com una figura de canvi i de la transitorietat, la desregulació i liberalització dels mercats... Amb aquesta metàfora explicita la precarietat dels vincles humans en una societat individualista i privatitzada, marcada per un caràcter transitori i volàtil de les seves relacions.
Fa uns anys només parlàvem de CRISI econòmica, superada? Podríem contraposar un seguit d’indicadors (deute públic, pobreses diverses...) a les “macrodades” misèrrimes que anestesien el nostre delerós sentir de la calma present i futura. Al mateix temps aquests estius, massa estius, i els hiverns, pocs hiverns, ens estan constatant que estem immersos en una CRISI sistèmica que ens hauria de preocupar molt més, la Climàtica. I podríem mencionar unes quantes crisis més que afecten el nostre model de societat i a les que no estem fent cabal... Perquè estem absorts i encadenats en el nostre sistema de petits-grans privilegis i ens espanta la incertesa de l’endemà de l’execució de les mesures que caldrien.
A partir d’aquí, potser hauríem de fer front a les transicions pendents, algunes urgents... Transició energètica, digital, pedagògica, agroambiental, organitzativa, nacional... Des dels territoris rurals com els nostres, tenim els recursos, valors i el potencial suficient per ser motor del canvi, més enllà de, com sembla, ser només subsidiaris de la metròpoli.