L’ahir i l’avui del turisme a la Vall de Camprodon
Quan queden pocs dies per poder començar a fer balanç de com ha anat la temporada d’estiu a la Vall de Camprodon, és un bon moment per parlar de l’evolució del model turístic de la contrada.
Els primers visitants que s’acostaren a la Vall entre finals del segle XIX i principis del XX, com ara els germans Alfons i Ferran d’Oliveda o el popular Doctor Robert, eren famílies de l’alta burgesia catalana que cercaven els aires purs i les aigües fresques de la zona, és a dir, que se sentien atrets per un paisatge completament oposat al de la ciutat de Barcelona. Tanmateix, durant aquella època, i de nou gràcies a la bellesa paisatgística de la regió, també rondaven per la Vall els excursionistes, la majoria d’ells membres del Centre Excursionista de Catalunya, per qui les muntanyes dels entorns de Setcases esdevingueren un centre neuràlgic de les seves activitats esportives i culturals.
Des de l’arribada dels primers “forasters” fins avui dia han passat més de 100 anys i l’activitat turística de la Vall de Camprodon, com és lògic i com ha passat a gairebé arreu del món, ha experimentat importants canvis, els quals són ben visibles tot passejant per Camprodon, Setcases o Molló. En aquest sentit, cal esmentar que la popularització de les vacances actives (les persones volen ser actors i no espectadors) i la possibilitat de repartir les vacances al llarg de l’any i no haver-les de concentrar totes durant els mesos d’estiu, ha suposat que la Vall sigui freqüentada per visitants catalans i estrangers gairebé els 365 dies de l’any. Ara bé, aquesta realitat no només s’explica pels canvis en la nostra societat, sinó també per les tasques que estan portant a terme els agents turístics públics i privats de la regió, com són les campanyes gastronòmiques, la promoció de la xarxa de senders i de rutes amb BTT, etc. És a dir, propostes vinculades al paisatge.
Així doncs, no hi ha dubte que el fonament del desenvolupament turístic de la Vall de Camprodon ha estat, i segueix essent, el seu paisatge. És per aquest motiu que cal seguir treballant en la promoció d’aquelles propostes turístiques que permetin mantenir la identitat territorial pròpia de la Vall, com per exemple el senderisme o el turisme rural.
Els primers visitants que s’acostaren a la Vall entre finals del segle XIX i principis del XX, com ara els germans Alfons i Ferran d’Oliveda o el popular Doctor Robert, eren famílies de l’alta burgesia catalana que cercaven els aires purs i les aigües fresques de la zona, és a dir, que se sentien atrets per un paisatge completament oposat al de la ciutat de Barcelona. Tanmateix, durant aquella època, i de nou gràcies a la bellesa paisatgística de la regió, també rondaven per la Vall els excursionistes, la majoria d’ells membres del Centre Excursionista de Catalunya, per qui les muntanyes dels entorns de Setcases esdevingueren un centre neuràlgic de les seves activitats esportives i culturals.
Des de l’arribada dels primers “forasters” fins avui dia han passat més de 100 anys i l’activitat turística de la Vall de Camprodon, com és lògic i com ha passat a gairebé arreu del món, ha experimentat importants canvis, els quals són ben visibles tot passejant per Camprodon, Setcases o Molló. En aquest sentit, cal esmentar que la popularització de les vacances actives (les persones volen ser actors i no espectadors) i la possibilitat de repartir les vacances al llarg de l’any i no haver-les de concentrar totes durant els mesos d’estiu, ha suposat que la Vall sigui freqüentada per visitants catalans i estrangers gairebé els 365 dies de l’any. Ara bé, aquesta realitat no només s’explica pels canvis en la nostra societat, sinó també per les tasques que estan portant a terme els agents turístics públics i privats de la regió, com són les campanyes gastronòmiques, la promoció de la xarxa de senders i de rutes amb BTT, etc. És a dir, propostes vinculades al paisatge.
Així doncs, no hi ha dubte que el fonament del desenvolupament turístic de la Vall de Camprodon ha estat, i segueix essent, el seu paisatge. És per aquest motiu que cal seguir treballant en la promoció d’aquelles propostes turístiques que permetin mantenir la identitat territorial pròpia de la Vall, com per exemple el senderisme o el turisme rural.